L’Ajuntament de Lleida no pensa gastar ni un euro en la retirada de les plaques amb el símbol franquista de les façanes dels pisos que va construir el Ministeri de l’Habitatge. Alguns grups a la Paeria ho demanen, però Àngel Ros ha dit en una entrevista que això és cosa dels propietaris de cada edifici i que el consistori no hi té res a dir. L’administració, doncs, no s’ha de ficar en els símbols privats que vulguin exhibir els veïns. Podria ser vist, forçant al màxim la benevolença de l’ànàlisi, com una actitud d’una tolerància a la llibertat d’expressió militant, si no fos que no és congruent amb l’actitud presa cap a d’altres tipus de símbols, als quals sí es planta batalla des de l’Ajuntament quan es creu que això pot tenir rèdit electoral. A Lleida no es pot anar amb burca als equipaments públics, però sí que es poden mantenir a les façanes els símbols d’una dictadura feixista sorgida d’una guerra i que va empresonar i assassinar milers de persones. En què quedem? Hi ha simbologia que queda en mans dels propis veïns, i una altra que sí que cal combatre des de l’administració?
A gairebé ningú en aquest país li agrada el burca que anul·la el rostre i, per tant, la identitat de les dones, i les manté apartades de la vida pública, i l’Ajuntament de Lleida va decidir posar-se al capdavant de la lluita contra la propagació d’un símbol que a la ciutat pràcticament ningú exhibia. De la mateixa manera, el jou i les fletxes de la Falange feixista, tot i ser un símbol d’un passat ja superat, representa una etapa de repressió, obscuritat i violència institucional. En canvi, l’Ajuntament el tolera i fins i tot fa sarcasme i convida, a qui no li agradi, que el tregui ell mateix. Segurament aquest debat mereixeria un tractament més sensible per part de l’Ajuntament i el seu alcalde, en lloc de veure-ho com l’atac d’una oposició ressentida.
L’any 2008 l’Ajuntament de Barcelona, governat pel PSC, va aprovar un pla per retirar les plaques franquistes de les façanes, en col·laboració amb les comunitats de veïns. Eren 4.361 plaques. Van començar a poc a poc, i avui encara s’està executant. No era talibanisme ideològic ni disputes de partits: era dignificar l’espai públic. I les plaques de Lleida?
(Publicat a El Punt Avui el 8 de març de 2017)