Test d’estrès a Alguaire

Ahir es va omplir l’aeroport d’Alguaire de manera artificial per comprovar si les instal·lacions i els seus treballadors seran capaços d’assumir l’arribada i l’enlairament de tres avions al mateix temps durant aquest hivern. Per dir-ho seguint la moda, van fer un test d’estrès. El resultat va ser positiu en el sentit que cap dels suposats passatgers va perdre cap maleta ni els esquís, i els avions van sortir a l’hora que tocava sense haver d’esperar cap passatger fent cua a la finestreta de facturació o a la duana.

Tampoc no hauria estat cap drama: els avions eren imaginaris, les maletes estaven buides i els esquís no eren seus: els havien repartit entre els figurants perquè se suposa que això és el que portaran els turistes britànics que aquest hivern faran servir Alguaire per anar a les estacions d’Andorra.

Els suposats turistes no tenien gaire accent britànic. Eren jubilats provinents del casal de gent gran del barri de Balàfia i de l’associació de voluntaris de Lleida, a més d’una bona colla d’adolescents d’instituts de la ciutat. En acabat, van poder fer un entrepà a la cafeteria de l’aeroport i van tornar cap a Lleida. La Carme, una de les figurants, va gaudir de l’experiència però també expressava un sentiment agredolç: “Aquest aeroport m’havia fet molta il·lusió quan el van fer, però quan he hagut de viatjar darrerament he hagut d’anar a Barcelona”, va dir després de la prova.

El 19 de desembre està previst que arribi el primer vol de la Gran Bretanya amb turistes d’esquí portats per l’operador anglès Thomas Cook. La companyia farà sis vols setmanals entre ciutats angleses i Alguaire a l’hivern, que s’uniran als dos enllaços amb Palma existents ara. Els faran, és clar, si l’Estat espanyol atorga a temps el permís per volar fora de l’espai Schengen. Un permís que el ministre Blanco va prometre fa prop de dos anys quan es va inaugurar l’aeroport i que encara no s’ha fet efectiu, mentre que aeroports d’Aena com ara els de Lleó, Salamanca i Albacete, el tenen des del juny passat.

El retard ja ha fet que Lleida perdi de moment els vols de dos operadors russos que volien començar aquest hivern. Faran servir l’aeroport del Prat.

Ahir, el conseller Recoder va dir que, si per culpa de l’Estat, el 19 de desembre no poden aterrar els vols britànics això seria “escandalós” i motiu de penalitzacions. Falten tres setmanes i el permís no hi és. Començar una campanya amb aquest ai al cor posa a prova els nervis del conseller més circumspecte. Això són tests d’estrès i no els de la banca.

(Publicat a El Punt Avui el 25 de novembre del 2011)

L’aeroport a la picota, el Segarra-Garrigues intocable

Les crítiques de Felip Puig a la inversió feta a l’aeroport d’Alguaire m’han creat un gran interrogant: com és que ningú no s’atreveix amb la faraònica inversió del canal Segarra-Garrigues? Amb els diners del Segarra-Garrigues es podrien construir 15 aeroports com el d’Alguaire. En aquest any de sequera pressupostària, resulta que el Segarra-Garrigues s’endú el 40% de la inversió de l’Estat a les terres de Lleida, i també s’endú bona part del que la Generalitat destina a Ponent. El Segarra-Garrigues és la inversió més gran que ha fet la Generalitat els últims quatre anys, només per darrere de la línia 9 del metro. Continua llegint «L’aeroport a la picota, el Segarra-Garrigues intocable»

Benvinguts a ILD

Les sigles que la navegació internacional ha donat a l’aeroport estrenat ahir a Lleida són ILD. Unes sigles que remeten a la Ilerda romana, a carros, pedres i mosaics, a Indívil i Mandoni guerrejant a la riba del Segre quan un món massa jove encara havia de decidir quin imperi s’enduria el gat a l’aigua durant els pròxims dos mil anys. ILD remet a la solidesa d’un passat fred, dur, èpic, que  emergeix des de la boira dels temps cada cop que les grues obren el subsòl en una plaça del centre històric. Continua llegint «Benvinguts a ILD»

De París a Alguaire sense escales

Hi haurà vols d’Alguaire a París. Ho acaben d’anunciar fa un parell d’hores des de l’aeroport de Lleida. Vueling no podia haver escollit una primera destinació més d’acord amb el caràcter de la ciutat de Lleida: un caràcter orgullós, francès, amic de les formalitats, un pèl barroc. Només cal veure com vesteixen les dones que passejen a les tardes pel carrer Major, i amb quina mirada subtilment altiva, amb gest gairebé afrancessat, es miren als que han vingut de fora de la ciutat i que elles detecten de seguida. Continua llegint «De París a Alguaire sense escales»