Aquest diumenge milers de ciutadans estaran cridats a formar part de les meses electorals, la qual s’ha realitzat mitjançant un sorteig. Tot i que es tracta d’una activitat puntual i que té una petita compensació per cobrir dietes (60 euros), força gent voldria evitar-la com fos. A ningú li agrada passar un dels dos dies de festa setmanals tancat en una cosa que sembla massa la feina, per molt que l’endemà et donin unes hores lliures. No obstant, el càstig per no compareixença és important, amb multes i fins i tot penes de presó menor. A més, l’objecció de consciencia no és aplicable en aquest cas, com es va comprovar en un recent procés judicial. Alguns opten per la via pragmàtica i busquen forats en la normativa per evitar ser cridats, per exemple, declarant ser analfabets.
Aquesta vegada la situació podria haver estat diferent. Justament aquell dia hi havia programat un Barça-Madrid , el que frustraria la intenció d’assistir al Camp Nou de molts cridats a ser presidents o vocals. Podríem dir que haver d’anar a una mesa el 28-N sí hauria tingut un important cost d’oportunitat. Davant d’aquesta situació molta gent ha plantejat que potser fóra bo que es tractés d’una activitat voluntària, o fins i tot que fossin els aturats els qui ocupessin les meses electorals, a canvi d’una compensació. Aquestes opcions plantegen alguns problemes. La primera d’elles la possibilitat de què no es cobreixin les places si no és millorant la compensació. La segona, el fet de què finalment seran alguns col•lectius en els qui recaurà l’obligació d’una activitat que és obligació de tota la societat.
Jo proposo un mecanisme alternatiu: permetre un mercat de vocals electorals. Si, posem el cas, em toca anar de vocal a la propera elecció i justament aquell dia m’havia reservat un viatge a Londres tindria la possibilitat de buscar alguna persona que em substituís. Aquesta substitució podria tenir un cost zero per a mi (per exemple ser un familiar), però també pot tenir un cost per a convèncer al voluntari. Per tal d’evitar que aquest fet fos generalitzat hi hauria unes certes restriccions. Per exemple, només es podria utilitzar un únic cop cada 4 anys. En altres paraules: aquesta vegada podries anar a veure tranquil el Barça-Madrid enviant a un no futbolero a la mesa, però si et torna a tocar d’aquí a dos anys hi hauries d’anar ineludiblement.
Afortunadament la racionalitat va imperar i es va moure el dia de partit al dilluns, tot i que tornarem a aparcar el problema fins la propera cita electoral.