Que la ministra Salgado hagi anat a la City de Londres és l’evidència que l’economia espanyola té problemes. I dels importants. És bona la intenció del govern espanyol d’intentar transmetre un missatge de confiança als mercats financers de Londres i París (avui), encara que, fins i tot, la idea arribi amb retard. És inevitable que cal donar la sensació que s’actua en clau externa perquè la bola de neu interna s’ha anat fent grossa en poc temps i ja no és només preocupant la progressió de les xifres de l’atur (enfilen cap els 4,5 milions) i la caiguda de la bombolla immobiliària i del sector serveis sinó que en l’àmbit financer dels països motors del món es compari l’economia espanyola a la de Portugal i Grècia.

Els indicadors espanyols, tot i l’aparent tranquil·litat i missatges de calma de Zapatero, no són bons. I en cap moment s’ha aconseguit liderar amb prou força des del govern espanyol que es podia fer front a la recessió econòmica. En els moments difícils, la credibilitat és quan s’ha de guanyar a pols. Ara fa deu mesos, Solbes va acabar amb un trist final de mandat com a ministre d’Economia i el seu recanvi no té la personalitat que voldria el propi sistema, tot i la seva experiència com a executora política. De moment, durant els dos anys de crisi s’han anat apagant els focs que han sorgit sense grans projectes a mitjà i llarg termini que permetin confiar en l’eficiència d’aquest executiu per aconseguir una reactivació com han fet altres països europeus.

Música / Bild  # The Housemartins