El president del Barça se’n va del club per la porta gran. Després de set anys, Laporta tanca el cicle virtuós amb una lliga que passarà a la història per l’excel·lència de l’equip de Pep Guardiola: 99 punts, amb 31 victòries, 6 empats i només 1 derrota. Ha estat un final de somni després de tornar a caure la grandesa del Madrid construïda a base de milions, però no de títols. Acaba un mandat de set anys de llums i ombres però amb una cloenda de record que dóna més vistositat als seus anys de president. Després de fets i  frases que han passat a la història per excés de supèrbia, Laporta ha passat en només dos anys, coincidint amb l’arribada de Guardiola, de ser criticat per mig estadi -amb mocadorada inclosa- i quedar-se gairebé sol a la junta directiva, a gairebé aixecar tots els títols en joc. El president del Barça ha acabat per  frenar-se mediàticament, saber estar en el seu lloc i adaptar-te a la filosofia que reivindica cada setmana en les rodes de premsa el mateix entrenador: unió interna d’equip i tècnics, humilitat com a col·lectiu, talent al camp, sacrifici, esforç, il·lusió…

Ara, Laporta té ganes de fer el salt a la política i té la mateixa ambició que el va du a voler ser president del Barça el 2003. Tot i alguns capítols de les hemeroteques, Laporta deixa un mandat molt brillant futbolísticament, acompanyat de l’èxit de seccions com el bàsquet i l’handbol, sòlid en quant a filosofia  Cruyffista i molt identitari nacionament parlant. És el que més cal valorar i agrair-li. També fa set anys ho tenia tot en contra en voler enfrontar-se a Lluís Bassat i va guanyar. Veur’em què passa ara amb Laporta polític, quan també ho torna a tenir tot en contra. Ell, de moment, ha donat els millors anys de la seva vida, tal com va dir quan va entrar, i aviat els vol donar a la política.

Música /Somewhere over the Rainbow # Israel Kamakawiwo