“Smartcities”. Dia 5

Resulta que el terme de les gran ciutats per afrontar els reptes del futur s’anomena smartcity. Suposa la denominació per planificar la ciutat intel·ligent a base de ser urbs més innovadores, digitals, ecològiques i sostenibles. I aquestes eleccions del 2010 tambñe han servit per posar a prova les nostres ciutats i, malgrat la crisi econòmica, continuen existint els mateixos cartells i anuncis publicitaris electorals a tot arreu. Potser, amb la davallada econòmica, era el moment que calia reinventar-se i apostar per altres fórmules més econòmiques, com ara cartells digitals o vídeos urbans, ja que dóna la sensació que la despesa publicitària i econòmica ha estat la mateixa que els comicis del 2003 o 2006. Per exemple, què costaria a una multinacional aquesta publicitat per omplir tots els municipis de Catalunya? No era el moment de combatre la despesa dels aparells, ara que en teoria han de tenir més problemes de finançament?

És evident que els partits han intentat posicionar-se com han fet en les últimes tres dècades, però pel que respecte a nivell urbà, la crisi potser era un bon moment per apostar més pel concepte de smartcities i, realment, creure que en la primera dècada del segle XXI ja hi ha noves maneres d’arribar a demanar al vot dels ciutadans. Especialment, amb la consolidació d’internet a les llars i a les feines i dels smartphones. És l’evidència que les ciutats intel·ligents són encara una utopia per a l’e-govern o l’e-administració. Almenys, electoralment parlant.

Dia 5 de campanya: “Regla número 1: Mai perdis diners. Regla número 2: Mai oblidis la regla número 1.” (Warren Buffett)