Els Amics de les Arts s’han convertit en una de les grans revelacions del panorama musical català. Una de les seves cançons, Super bon noi , explica la història d’un jove que vol ser un superheroi, que no té cap mena de poder i que tot li surt malament. Aquest viacrucis és exactament el mateix que viu el protagonista de Kick Ass, una de les pel·lícules més divertides, trepidants i violentes que he vist en els últims temps al cinema. La cinta és una adaptació d’un còmic i explica l’altre cantó dels herois des d’un punt de vista sorneguer. No són ni Batman ni Spiderman. Són gent corrent que juga a ser heroi amb els perills que això comporta. Kick Ass beu de totes les grans pel·lícules d’acció que han marcat la nostra generació i el director Matthew Vaughn ret un constant homenatge a Kill Bill, Matrix o Mentiras arriesgadas. Tampoc té cap inconvenient a introduir referents sobre Lost, John Woo, American Beauty o el clàssic videojoc Doom. Un refregit de cinema d’acció amb una banda sonora magistral ─Prodigy, Mika, Elvis Presley i Enrio Morricone─, que té el seu punt culminant, la paranoia total, en el personatge de Hit Girl, una nena d’onze anys convertida en una assassina en sèrie, que ha estat entrenada des de petita pel seu pare, Big Daddy, interpretat per Nicolas Cage. Hit Girl és capaç de fer tombarelles a l’aire, de tallar cames en sec, de fer volar cervells… a l’estil d’Uma Thurman a Kill Bill.
Un autèntic festí de sang, una orgia vermella, que converteix la pel·lícula en una de les més entretingudes que hi ha a la cartellera. Això sí, l’ètica i la moral s’han de deixar a fora del cine i s’ha d’entrar sense cap complex a la sala, perquè Kick Ass és una puntada de peu a l’estómac, que ja té assegurada una segona part.
Autor: Marc Bataller @marcbataller
Fan de Sons of Anarchy i els clàssics dels 80 amb Stallone, Schwarzenegger i Van Damme. I, sobretot, anticahierista!!!
- Web: http://www.caperrada.com
- Twitter: https://twitter.com/marcbataller
- Facebook: https://www.facebook.com/marc.b.serra