Mai m’hauria imaginat que diria això, però la realitat m’ha superat. El mite de Freddy Krueger se m’ha esquerdat en mil trossets; i tot per culpa del cinema vintage, aquesta moda que ara s’imposa de versionar pel·lícules dels anys 80. Entenc que els productors volen guanyar diners i que recuperar icones com Freddy Krueger és apostar a cavall guanyador, però també haurien de tenir un cert respecte per a aquells que vam trempar gairebé per primer cop a les sales de cinema amb Freddy Krueger.
Fa un parell de setmanes es va estrenar Pesadilla en Elm Street. El origen, un subproducte que no arriba ni a sèrie Z. Si ets un adolescent i no has vist mai el film original de 1984 de Wes Craven realment t’ho pots passar bé, però per a la resta d’espectadors és un engany. Fa uns anys ja em vaig equivocar anant a veure la nova versió de La Matanza de Texas i aquest cop he tornat a ensopegar amb la mateixa pedra. Tenia la petita esperança que potser passaria com el remake de Las colinas tienen ojos, d’Alexandre Aja, que és una magnifica adaptació d’una cinta també de Wes Craven. Però em vaig equivocar de totes totes. La nova Pesadilla no té ritme i l’argument, és clar, ja no ens sorprèn. Freddy Krueger ha perdut una mica d’humor negre comparat amb l’original i per reblar el clau l’actor que l’interpreta ja no és Robert Englund, que sembla que no va poder tornar a enfundar les seves famoses i afilades urpes perquè estava immers en altres rodatges. El seu successor és Jackie Earle Haley, que per més que s’hi esforci no ens pot fer esborrar de la memòria el gran Robert Englund. Fins i tot, les escenes centrals en què Freddy apareix als somnis no estan gaire ben aconseguides. De sang, n’hi ha força, però Krueger no es recrea amb les víctimes ni et transmet aquella angoixa dels films originals. Amb un vist i no vist mata els protagonistes i som-hi cap a l’escena següent. El pitjor de tot és que Pesadilla ha tingut un notable èxit de taquilla i ja s’estan preparant dues seqüeles més, que serien una revisió de la segona i la tercera part que es van fer als anys 80. Algú fins i tot ha especulat que es podrien fer tantes pel·lícules com tota la saga sencera, és a dir, vuit. Només faltaria això! Davant d’aquest panorama tan negre que està vivint el cinema de terror –l’any vinent es podrà veure la quarta part de Scream, que dirigirà Wes Craven- una de les grans esperances és una cinta que s’estrenarà a Sitges i que trenca motllos a tot arreu, A serbian film.
Autor: Marc Bataller @marcbataller
Fan de Sons of Anarchy i els clàssics dels 80 amb Stallone, Schwarzenegger i Van Damme. I, sobretot, anticahierista!!!
- Web: http://www.caperrada.com
- Twitter: https://twitter.com/marcbataller
- Facebook: https://www.facebook.com/marc.b.serra