D’uns anys ençà que hi ha la moda de fer sèries policíaques en què, en comptes d’analitzar les proves i descartar possibles sospitosos, al més pur estil Colombo, els policies se centren en la psicologia del criminal. En són un exemple sèries com ara Mentes criminales i Lie to me, per enumerar-ne alguna. El que passa amb totes les modes és que, al final, et canses de veure sempre el mateix, de tenir la sensació que l’episodi de la setmana passada era igual que l’anterior i que el d’ahir.
Doncs bé, han hagut de venir els britànics, a través de la BBC, per portar-nos aire fresc amb la sèrie Luther. Bé, potser fresc no seria la paraula adient. Amb una bona caràtula acompanyada del tema Paradise Circus, de Massive Attack, que ja ens dóna una idea que no serà alegre ni lluminosa, la sèrie se centra en John Luther, un policia de Londres dedicat a investigar assassinats, generalment de caràcter brutal o relacionats amb assassins en sèrie. Amb els 5 primers minuts, espectaculars, del primer capítol, en què ens mostren quins són els límits morals de Luther, ja ens adonem que no som davant la típica sèrie de policia investiga, policia atrapa.
Tot i que en cada episodi hi ha un cas, no és el més important. La sèrie no es basa en la manera que té Luther de descobrir els criminals, sinó que els quatre primers episodis serveixen per ensenyar-te qui és John Luther, qui són els seus amics, qui és la seva família, com afronta els seus problemes personals, els problemes amb els companys i, sobretot, com afronta el seu problema amb una ira interna que l’ha fet posar en el punt de mira dels seus superiors. Els quatre primers episodis serveixen per això i per fer de catalitzadors dels dos últims (la sèrie consta, de moment, d’una única temporada de sis episodis), en què tot s’esdevé adrenalina sense que sembli que s’hagi acabat corrents, en què John Luther es veu abocat a una cursa per salvar la seva llibertat.
Acompanyat d’uns correctes secundaris, entre ells destaca Ruth Wilson (The prisioner), que interpreta Alice, una dona intel·ligent acusada de matar els seus pares i responsable d’alguns dels diàlegs més interessants. Amb John Luther arriben a formar una parella d’amic/enemic, d’amor/odi que durarà tots els episodis.
Luther és, a dia d’avui, la millor sèrie de policies. Cansat dels CSI, dels NCIS i de totes les sigles que pul·lulen per la TDT (fot-li fort, més sigles), és d’agrair una sèrie que ens mostra només allò per al qual va ser pensada i creada, sense voler-nos educar ni anar amb aires de superioritat.
Autor: Jordi Taulats
Dissenyador d'El Punt Avui i encarregat de controlar aquesta patoleia de Bastards
- Web: http://www.elsbastards.cat
- Twitter: https://twitter.com/ElsBastards
- Facebook: https://www.facebook.com/jordi.taulats