Remenant pel Facebook se’m va despertar la curiositat quan vaig veure un comentari sobre Misfits. No em va costar gaire anar a una de les pàgines preferides de la ministra Sinde i descarregar la primera temporada (6 capítols) en menys d’una hora. Intrigat i sense temps per perdre, vaig engegar.
L’argument ens pot portar déjà-vus constants, però a hores d’ara quasi tot ens sembla repetit. Un grup de cinc joves, mentre realitzen tasques per a la comunitat per pagar el seu deute amb la societat, veuen com una tempesta els canviarà la vida. Una gran descàrrega elèctrica els proporciona poders sobrenaturals. De fet, se’ls amplifiquen algunes qualitats que ja tenen: el noi vergonyós que sempre passa desapercebut es torna invisible a demanda, el noi atlètic i velocista pot viatjar en el temps (ja sabeu que si es trenca la velocitat del so es pot modificar l’espai temporal). La situació es complica quan maten el seu vigilant de la condicional.
La gràcia de la història rau, sobretot, en el personatge de Nathan (Robert Shenan), un jove, fill de família desestructurada (pares separats, la mare amb parella nova, comunicació nul·la amb el pare…) i amb un sentit de l’humor molt peculiar. Sempre està preparat per comportar-se de manera impertinent i de dir l’última paraula, amb una personalitat histriònica i amb la capacitat d’anar complicant les situacions més senzilles. Gràcies a ell anem coneixent les característiques de tots els personatges.
Possiblement encara no he explicat res que pugui ser del vostre interès, però m’he deixat per al final uns quants punts a favor per mirar-ho:
-Dosis altes de sang i sexe.
-No tenen cap problema per carregar-se qualsevol personatge.
-No abusen de cap dels poders que tenen. Tots recordem quan a Herois van sobreexplotar els viatges temporals d’en Hiro i així els va anar.
-L’últim capítol de la primera temporada. (Brutal.)
-Alguns poders: invisibilitat, lectura de pensament, convertir els altres en cèlibes, capacitat d’excitar els que et toquen, canvi de lloc instantani (sí, com en Goku), curar les persones, copiar l’aspecte dels altres…
Vull confessar que les pel·lícules i sèries catalogades com a comèdia no em desperten ni el més mínim interès. No he vist mai cap capítol de How I met your mother ni de The big bang theory, que m’han dit que tenen certa gràcia. Per tant, no puc comparar Misfits amb cap referent televisiu més enllà de Breaking bad, perquè és la darrera sèrie que m’ha fet riure.
Per acabar, un detall especial per als Maleïts Bastards: un avi jueu vol viatjar al passat per poder matar Hitler.
Autor: Jep Soler
L'home de pes dels Bastards. Nyerro. Tot depen.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/jepsoler
- Facebook: https://www.facebook.com/jep.soler.1