Us presentem el Col·lectiu Bob Merrick. I per això anirem al gra: el Col·lectiu Bob Merrick està format per bastards; per fer-vos una idea del nostre perfil: no tindríem cop problema a gravar el front de Michael Bay amb un ganivet tipus L’amant de ferro (1952) (on ets Gordon Douglas? Torna!). Però, en tot cas, tampoc volem erigir-nos en defensors de res ni de ningú, tret del mateix col·lectiu. De fet, a nosaltres ens sembla meravellós –i ens mereix un respecte terrible– que algú enregistri un film, serial televisiu, representi una obra de teatre o espectacle al carrer; i més si es té en compte com està canviant tot (per cert, no us perdeu www.elcosmonauta.es, en parlarem més endavant). Per això ens erigim clarament en defensors de Jesucrist caçador de vampirs (2001), escandalosament i dolentament magnífica o Sargent Kabukiman (1990), per posar dos exemples (Transformers I, II i III, no; cal cremar-les i més quan el cretí del Bay s’ha carregat la Megan Fox). Mireu, fins i tot no seríem bel·ligerants amb Una nit a Casablanca (1987), la que té el clímax més anticlímax de les darreres dècades i que té un guió del gran Quintana Cahiers. Amants del cinema, del món catòdic (ara va amb plasma, bé és igual); enamorats de les crispetes, les sessions dobles i de tot el que pot donar aquest món. Això és el Col·lectiu Bob Merrick, aquell que es va sorprendre quan va sentir: “Luke, jo sóc el teu pare”. Ah! Pell de gallina.
Com veieu som bona gent (esterilitzaríem Michael Bay, però això és un altre tema). I, segurament per això, per explicar el que ens agrada hem decidit sortir a predicar la nostra revolució; i hem tingut la gran sort d’estavellar-nos amb altres bastards com nosaltres. Gent com cal: d’aquella que no tindria cap problema, com nosaltres, a fer-s’ho sense condó amb la llangardaix de V (1983 i 2009), que voldria tenir el Kitt, aquell Pontiac Firebird Trans Am (1985) aparcat al garatge (passant del vestuari de Michael Knight, és clar), portar la parenta a fer una volta amb la Tardis i tenir com a amic (si és que en té cap) Jack Bauer, per allò de solucionar els problemes amb els veïns de la Pobla de Lillet del pis del costat o amb el company de feina de torn. I tot això mentre diem: “M’agrada que els plans surtin bé”
El Col·lectiu Bob Merrick és un únic ésser, però a la vegada és legió. Això sí, totes elles sota la tutela atenta d’un servidor que us ha parlat.
Bob Merrick
No cal que us digui que dins el col·lectiu hi ha elements crítics contra, per exemple, Godzilla, però ja ho deia aquell: Els amics ben a prop, però els enemics encara més.
(BM – Bastards Maleïts)
Autor: Col·lectiu Bob Merrick
No tindríem cop problema a gravar el front de Michael Bay amb un ganivet i ens vam sorprendre quan vam sentir: “Luke, jo sóc el teu pare”. Ah! Pell de gallina.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/joantrillas