Amb pocs dies de diferència han mort dues actrius que tenen en comú el fet d’haver-se erigit en icones sexuals a partir d’un únic film. Però el tractament mediàtic de cada una ha estat molt diferent en funció de l’àmbit del seu culte: mentre que els intel·lectuals progres dels setanta van fer-ne musa eròtica highbrow una d’elles, l’altra és un mite fetitxista de la sèrie B més bizarre.
Així, el dilluns 3 va desaparèixer Maria Schneider, una intèrpret amb més de 30 pel·lícules, però que si la setmana passada va ser portada als diaris és gràcies a L’últim tango a París i a la seva aura d’actriu maleïda.
Molt més desapercebuda ha passat la mort de Tura Satana, esdevinguda l’endemà. Nascuda a Hokkaidõ (Japó), de pare nipó i mare nativa nord-americana, d’adolescent va anar alternant la seva afició per les arts marcials amb una carrera com a ballarina exòtica que la portaria a ser una de les reines del burlesque, en la tradició que va de Bettie Page a Dita van Teese, la dona de Marilyn Manson. Satana també va ser model de Harold Lloyd, més conegut com a còmic del cinema mut que com a fotògraf erotòman. Però, sobretot, ha passat a la història del freakisme pel fet de ser la motoritzada dominatrix Varla de Faster, Pussycat! Kill! Kill! (1966), la road movie de Russ Meyer que Tarantino prendria com a referent per a Death proof (2007). El film li obriria les portes a clàssics trash com ara The Astro-Zombies (1968) i The Doll Squad (1973), un precedent d’Els Àngels de Charlie, i la seva marca en la cultura popular no ha estat poca: ha donat nom a un grup de rock dur, ha inspirat cançons i ha estat convertida en personatge de còmics.
