Darrerament ha saltat a la xarxa la notícia (o més aviat el rumor) que Matthew Vaughn, el director de l’aplaudida Kick-ass i de l’esperada X-Men: first class, té la intenció de fer realitat el projecte de The golden age, un film que pot semblar més que utòpic, i no pas per l’argument en si: la idea se centra en el fet d’exposar els dies de jubilació, els merescuts anys daurats (d’aquí el títol), que un nodrit grup de superherois (Batman, Superman, etcètera) viu gràcies als serveis oferts durant tota la seva vida en la defensa del bé. El problema i la gràcia és que, òbviament, aquest repòs es veu truncat, i no tenen cap altra opció que tornar per impartir la justícia de sempre. Com deia, el projecte sembla utòpic perquè Vaughn s’ha obsessionat a tenir pels papers protagonistes –atenció!– Clint Eastwood, Jack Nicholson i Warren Beatty, entre d’altres.
Tenint en compte que si hi ha un grapat de dòlars per davant, tant Nicholson com Beatty són dels que no s’ho pensen gaire, sembla més poc probable que Eastwood es presti a un projecte d’aquest tipus, i més ara que, vilipendiat com a actor al seu país fins a finals dels vuitanta, ha aconseguit no només ser respectat i admirat com a tal (amb nominacions i premis diversos), sinó que ha tancat brillantment la seva carrera davant la càmera amb la magnífica i superba interpretació de Walt Kowalski, l’anima pater de Gran Torino. No obstant, el fet de poder veure una vegada més el mestre de Carmel fent gala de la seva vis còmica (que la té), i enfundat en les malles de, per exemple, un Batman octogenari (ja es va especular a finals dels noranta i durant els primers anys del segle XXI, que seria el Batman ancià d’una suposada adaptació del genial còmic El retorn del cavaller obscur, de Frank Miller), tot i patètic i ridícul, seria alhora espectacular i grandiós. De fet, el missatge de les seves darreres pel·lícules és precisament una reivindicació de la vellesa com a etapa activa i productiva de la vida, cosa que no desentonaria gaire amb el projecte en qüestió. Un altre punt a favor pel «sí» a Vaughn es que, segons declaracions mateixes del director, «els cediria el total protagonisme a aquests actors perquè es divertissin davant la càmera». No sé si Eastwood està per aquests romanços, el que és clar és que si aquest projecte serveix per veure’l una altra vegada arrufant les celles i posant cara de Mourinho, a mi segur que m’alegrarà el dia. O més aviat al meu jo freaky, també és cert…
Autor: David U. Ruiz / @callahan_ruiz
Realitzador, guionista, crític de cinema a @ElsBastards i @AraGirona, i pare d'@Scalletti, @elsputusamos, @FactoriaCorman i @Acocollonat