Harry Scalletti és un peculiar inspector de policia de Los Angeles (EAU) amb uns mètodes gens ortodoxos a l’hora d’atrapar els criminals: normalment els enganya disfressant-se i prenent personalitats falses, fet que indigna no només els criminals, sinó també els seus superiors, que creuen que es pren la professió policial de broma. Malgrat tot, aquests curiosos mètodes criden l’atenció a la Interpol, que sol·licita la seva col·laboració per lluitar contra l’organització terrorista Internacional Spectrum, que planeja sabotejar la imminent cimera internacional que ha de celebrar-se a Girona. L’esbojarrat inspector, una mena de barreja entre l’inspector Harry el Brut i el tinent Frank Drebin (Agárralo como puedas) agafarà les maletes i viatjarà cap a Girona, on a part de veure-se-les amb brivalls i terroristes molt familiars cinematogràficament, haurà de sortejar el xoc entre la seva cultura i la nostra, que no és poc.
Aquesta és la premissa argumental d’Scalletti: Girona connection, un projecte que va néixer com una broma, com un tràiler fals d’un film que no existeix, l’estiu del 2008, però d’ençà de la seva publicació a la xarxa, a finals del 2009, i de la seva estrena oficial al cinema Truffaut de Girona, durant el febrer del 2010, no ha fet més que recollir alabances i mostres d’adhesió populars i incondicionals, tant d’un públic entusiasta i desitjós de veure’n més, com de la crítica, per exemple d’alguns dels membres del Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona, els gran valedors del cinema independent de la ciutat, i del món mundial. Aquestes són les empentes que han fet que l’equip creador d’Scalletti: Girona connection (David Ruiz, Ruben Merino, Paco Cavero, Guillem Terribas, Sandra Ojosnegros, Sergi Caballero, Las Pencas, JR Santasusana, etcètera) hagi decidit passar a l’acció i convertir l’absurda idea inicial en una esbojarrada websèrie d’una única temporada de 7 capítols, amb gironins il·lustres protagonitzant aparicions estel·lars i papers secundaris destacats (de moment confirmades les presències de Pep Prieto i Guillem Terribas, aquest com el capità Templeton Smith), i amb els gironins anònims que vulguin formar part del càsting.
En efecte, aquest pot semblar un projecte un pèl arriscat, però ideat amb el material amb què es construeixen els somnis, i amb la ferma convicció de fer un tipus de producte referencial i generacional, popular, fresc, amb molt d’humor, directe i entretingut, i amb Girona i la seva gent no només com a escenari i espectadors de luxe respectivament, sinó, i sobretot, com a protagonistes absoluts del tot. De moment el projecte està aturat en espera de rebre subvencions i ajudes sol·licitades (per exemple les beques KREAS de l’Ajuntament de Girona), fet, que en cas que es produís, permetrien la gravació, entre d’altres, de seqüències tan suggeridores com ara una persecució policial per l’avinguda Jaume I, l’assalt al trenet turístic al bell mig del Barri Vell, o una lluita d’arts marcials al pont de ferro. Com diria aquell, «realment encoratjador».
Autor: David U. Ruiz / @callahan_ruiz
Realitzador, guionista, crític de cinema a @ElsBastards i @AraGirona, i pare d'@Scalletti, @elsputusamos, @FactoriaCorman i @Acocollonat