Little Nemo, de Windsor McCay, és considerada amb tota justícia –i malgrat els més de cent anys transcorreguts des que es va començar a publicar– com una de les grans obres mestres de la història del còmic de tots els temps. L’inabastable talent gràfic del seu autor en va fer una formidable oda a la capacitat imaginativa de l’ésser humà i, particularment, dels infants.
Salvant totes les distàncies –possiblement la comparació faria enrojolar els seus autors–, en la mateixa tradició se situa Odi’s Blog, un àlbum publicat primer a França –a l’editorial Dargaud– i ara aquí, en una nova mostra de com s’han de buscar la vida els autors espanyols que volen guanyar-se la vida publicant.
I és que Odi’s Blog és també un recull de pàgines de to oníric on la seva protagonista –una noia amb un curiós pentinat– viu diverses aventures a través de la seva desbordada imaginació. Es tracta d’un conjunt d’historietes absolutament mancades de diàlegs i en què les vinyetes prescindeixen de l’habitual marc, la qual cosa facilita als seus responsables la llibertat narrativa de trencar els límits de l’enquadrament i aconseguir una notable agilitat i fluïdesa gràfica. En les històries, la protagonista –ocasionalment acompanyada del seu innominat xicot– s’evadeix de diverses situacions quotidianes deixant-se portar per la fantasia i transformant els objectes domèstics que l’envolten en un attrezzo fantàsticament delirant. Tot plegat, conjugant un amable sentit de la ironia amb una poètica reivindicació del sentit màgic de l’existència que entronca amb clàssics com ara l’Alícia de Lewis Carroll o El màgic d’Oz de L. Frank Baum, explícitament homenatjat en una de les històries.
Així, una taula de planxar que serveix per surfejar entre ones de camises i pantalons; les grues d’una obra transformades en gegantins éssers vius; un cefalòpode gegant que apareix del fons d’una banyera; una excursió en vehicles de Lego; un vaixell pirata que irromp en una platja; una sargantana mutada en drac de Sant Jordi; una bola de gelat com a superfície per practicar l’esquí; uns gnoms que viuen sota uns bolets comprats al mercat; una pinacoteca de quadres amb vida pròpia; una acampada a la sala d’estar de casa; una lluita contra els virus a l’estil de Viatge al·lucinant, i un ascensor estratosfèric, són algunes de les coses diverses que desfilen per aquesta petita delícia.
