Menú de navegació+

Game of Thrones

Publicat el 15 maig, 2011 per a Sèries |

A+ | a-

… the winter is coming

George R.R. Martin, el J.R. Tolkien del temps moderns, va començar a escriure el 1996 la saga Cançó de gel i foc, una sèrie de novel·les encara inacabada en què construïa del no-res un mon fantàstic i d’una edat mitjana impossible o alternativa (historiadors absteniu-vos de fer comentaris) en què la lluita per un regne, el del tro de ferro, es tradueix en un relat ple de sexe, violència, venjança, horror i honor. La possibilitat de fer un film sempre havia sobrevolat la història, però dues coses frenaven el projecte. La mida de la història (em sembla que Martin ha fet nou novel·les i encara continua escrivint), la violència i el sexe explícit. L’autor no estava disposat a ensucrar ni una coma. David Benoiff, reputat guionista de Hollywood i fanàtic de Martin, el va convèncer per vendre els drets a l’HBO amb la condició de mantenir a la pantalla l’esperit de l’obra, sang i fetge inclosos. Benoiff i Martin també exigien un pressupost colossal, més o menys com el de Roma, per poder filmar en escenaris naturals a Irlanda, Escòcia, Malta, etc. Aquest és un dels encants. No hi ha pedra ni cartó. Tot és exhuberant. Els productors han anat molt més enllà que Ridley Scott a la també medieval The Pillars of Earth i qualsevol comparació amb Spartacus és una heretgia, un insult i una descàrrega de vòmit viscós per a la intel·ligència humana.

Pels aficionats a la mística i l’èpica medieval la sèrie és un recital, almenys fins on he vist (capítol 4). La presència d’un gegantí i amenaçador mur de gel, neu, fang i roques que separa els set regnes civilitzats (civilitzats a l’estil de Sodoma i Gomorra perquè ens entenguem) de la zona dels salvatges, white walkers en la versió original, fa que l’intriga i la lluita salvatge pel poder (polític, econòmic i territorial) i l’amenaça d’una invasió exterior de zombies medievals assedegats de sang (veure la primera i gloriosa escena) formin un còctel brutalment addictiu.

Sean Bean (el gran Boromir de la Companyia de l’Anell) és una elecció pertinent i mediàtica en el paper de lord Stark, líder d’un clan enfrontat a una altra gran família de nobles, els Lannister, la majoria dels quals són uns grans fills de puta (per dir-ho ras i català). L’epopeia de viure en un món com aquest no impedeix que el factor humà sigui absolutament clau en el desenvolupament del relat. El propi Benoiff defineix la sèrie com Els Soprano de la Terra Mitjana. La fi sempre justifica els mitjans.

Descàrrega obligatòria en HD, arxius .mkv. (cada capítol 1,49 gb)

Lluís Simon

Autor: Lluís Simon

Periodista o similar. M'interessa tot. Heus aquí la magnitud del problema.