Des de ja fa uns anys, obres com Maus, d’Art Spiegelman, Persépolis, de Marjane Satrapi, o Palestina: en la franja de Gaza, de Joe Sacco, han donat a conèixer entre un ampli espectre de lectors les possibilitats de la historieta com a mitjà vàlid per mostrar testimonis inspirats en fets reals, per denunciar les injustícies comeses en els moments més convulsos de la història i en els punts més calents del planeta.
Aquesta és una tendència que s’escampa; l’últim Premi Nacional de Còmic ha correspost a la novel·la gràfica Mil vidas más (Edicions de Ponent), d’Alfons López, Pepe Gálvez i Joan Mundet, basada en la vida del lluitador antifranquista Miguel Núñez, i el Premio Nacional del Ministeri de Cultura va ser per a El arte de volar (Edicions de Ponent), d’Antonio Altarriba i Kim, basada en la vida del pare del primer.
Bona part de les novetats presentades en la recent edició del Saló Internacional del Còmic de Barcelona van tenir molt present aquest element testimonial. Coincidint amb el 25è aniversari de la catàstrofe nuclear de Txernòbil, Glénat ha publicat la novel·la gràfica La zona, de la dibuixant Natacha Bustos i el guionista Francisco Sánchez, que recorda aquell fet des d’una perspectiva intimista i sensible. Una obra en què, segons expliquen els autors a aquest diari, “hem volgut potenciar el drama personal per fer més propera la història. La intenció ha estat posar cara i noms a la tragèdia de Txernòbil, sense caure en el sensacionalisme”. Tots dos relacionen la proliferació de llibres d’aquesta tendència en el fet que “el còmic s’ha anat obrint a un públic diferent i ha eixamplat les seves fronteres”.
L’italià Igort, per la seva banda, va dedicar gairebé dos anys a viatjar per Rússia i Ucraïna per realitzar l’àlbum Cuadernos ucranianos (Sins Entido), en què relata amb cruesa les experiències de diverses persones –víctimes del genocidi, de la fam o de la misèria– en els temps més crus de l’URSS.
Per la seva banda, Norma Editorial ha publicat diverses biografies de personatges històrics: Castro, de Reinhard Kleist, La huella de Lorca, d’El Torres i Carlos Hernández, i Ana Frank: la biografía gráfica,de Sid Jacobson i Ernie Colón.
