Gràcies a una conjunció de fets, Roses és notícia, sovint beneficiari col·lateral d’El Bulli. Documenting Documenta, Morir en tres actes, i l’anunci de l’estiu del 2011 de cervesa Damm. Tant Documenting Documenta com la pel·lícula Morir en tres actes han estat dirigides per David Pujol. Un és un documental pensat per explicar el diàleg entre la cuina d’avantguarda i el món de l’art, a partir de la participació d’El Bulli a la Documenta de Kassel el 2007, en què col·laboren Richard Hamilton, pare del pop art, i Vicent Todolí, director de la Tate Gallery, de Londres. L’altra és una divertida tragèdia còmica i romàntica, protagonitzada per Abel Folk, Anna Vicens i Enric Matarrodona, amb el grup de Teatre de Roses. L’anunci de la Damm és la peça més popular. Dirigit per Isabel Coixet, ha situat la Costa Brava al mapa. Un bocí de l’Empordà amb una musiqueta festiva de fons surt a totes les teles en els moments de màxima audiència. La badia: Roses i l’Escala, Empúries. I el cap de Creus: Portlligat a Cadaqués, Sant Pere de Rodes, el Port de la Selva i Montjoi. El curt publicitari de Coixet és pensat per a la televisió, però, abans que s’estrenes en prime time va ser filtrat a Internet, on res no està subjecte als horaris esclavitzants de la tele; on l’streaming permet llibertat absoluta de visionats.
Morir en tres actes és pensada per a la tele i algú hauria de començar a pensar-se de projectar-la a les sales de cinema.
Un bon actor és un bon actor, tant li fa si és professional com si és amateur. A començament de l’estiu del 2011, el Teatre Municipal de Roses va ser el marc de la presentació de la pel·lícula Morir en tres actes, dirigida per David Pujol i produïda per TV3, protagonitzada per Abel Folk, Anna Vicens, Enric Matarrodona, Aida Folch i Marc Rodríguez, amb la participació del grup de Teatre de Roses. L’obra de Pujol és la “fusió del treball d’actors professionals amb actors amateurs; és amateur, perquè estima, no un aficionat”. Segons el director, el seu film és fruit del seu amor pel teatre, pel Teatre Municipal de Roses i pel grup de Teatre de Roses, que dirigeix Ignasi Tomàs.
Autor de la sèrie de TVE El Bulli, història d’un somni, de 10 capítols, Pujol es documentalista, però es confessa tip de fer documentals. AMorir en tres actes construeix una ficció per explicar el teatre. Va fer un primer guió i el va enviar a Laia Tomàs, filla del director rosinc. Anna Espinach es va afegir a l’elenc de guionistes. L’estrena a Roses va ser un èxit. Dos plens: La gent de Roses intentava veure’s a la pel·lícula. Molts ho van celebrar amb estrèpit quan es van veure. Puc dir que n’hi va haver que preferirien no ser identificats. Molts rosincs van fer d’extra en la producció, com a espectador de l’obra que representa que s’assaja durant tota aquesta pel·lícula que estrenarà TV3.
Guillem Terribas, llibreter, agitador cultural omnipresent i una de les ànimes de la Sala Truffaut, de Girona, va introduir l’estrena, la premiera Roses. Ell mateix va remarcar que la pel·lícula podria saltar perfectament de la tele pública catalana a les sales comercials d’arreu de l’Estat. Produïda per la Nutria Produccions, Estratègia Audiovisuals i Televisió de Catalunya, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Roses, Morir en tres actes, és una pel·lícula divertida, una tragèdia còmica i romàntica. amb molts tocs de Woody Allen. Fins i tot, en el film es projecten les imatges més belles i tòpiques de la vila de Roses, com Woody allen amb Nova York, Venècia, Londres, Barcelona o París. Només faltaria que no hi sortís Roses, que ha invertit 100.000 euros, dels 700.000 que ha costat la producció.
Abel Folk és un amargat que odia el teatre, casat amb una apassionada per l’escena i pels gats –ai, els gats!–, paper interpretat per la rosinca Anna Vicens. Folk compra arsènic per enverinar els gats. Vicens i Enric Matarrodona, bisbalenc de naixement i rosinc d’adopció, són els protagonista del l’obra El retorn del Capità Brown, ficció dins la pel·lícula. Ficció de la qual se n’ha editat un tríptic fictici: “El capità de l’exèrcit nord-americà Jacob W. Brown III arriba al Londres de 1944, com a cooperador de les tasques de contraespionatge que duen a terme conjuntament l’exèrcit anglès i l’americà en la lluita contra l’invasor nazi. El que no s’espera Jacob és que l’esposa del seu superior sigui la sofisticada Mary Louise Stevenson, de qui s’enamora perdudament i amb qui manté una relació furtiva amagats del seu marit, el famós coronel Trevor Rooney, responsable del servei d’intel·ligència de l’exèrcit anglès i mà dreta a l’obra del mateix Winston Churchill. (…)” I embolica que fa fort. Els embolics amorosos en el món teatral en temps dels nazis evoquen, sobretot, el To Be or Not To Be d’Ernst Lubitsch. El costumisme quotidià, les relacions amoroses estranyes i normals, l’interior de les cases, els patiments, fan pensar en Érik Rohmer.
El film parla del teatre amateur. Dels amateurs que estimen el teatre seriós i que renuncien a les xarlotades esperpèntiques, per fer propostes a què molts professionals són incapaços d’arribar. Després d’explicar els seus començaments en el teatre amateur, al qual té un gran afecte i respecte, el protagonista, Abel Folk, va aprofitar la presentació per fer una crida a tots els ajuntaments de Catalunya a impulsar iniciatives com la de Roses.
Entre els extres hi figura, segons va confessar ell mateix, Carles Pàramo, alcalde de Roses. Es fa veure per la seva manera de ballar, com pot, al fons del costat dret de la pantalla. Pàramo ha agraït la valentia de Magda Casamitjana, alcaldessa de Roses (2007-2011), per decidir donar suport a la producció: “Entenc que l’alcaldessa Casamitjana ho tingués difícil amb la por de l’oposició.” Pel seu costat, Magda Casamitjana ha regraciat la unanimitat de tot el consistori de Roses per fer aquesta inversió de projecció de Roses al món.
Morir en tres actes és pensada per a la tele i algú hauria de començar a pensar-se de projectar-la a les sales de cinema. Un cop eliminat el morbo que genera la coneixença dels personatges, hom s’adona que el film funciona a Roses, a l’Ametlla de Mar, a Cadis i a La Rochelle.
Per Salvador Garcia-Arbós
Autor: Uns bastards
Som un col·lectiu dedicat a difondre la bastardia amb l'única arma de que disposem de moment: les crítiques de pel·lícules i sèries