American horror story és la millor sèrie de la temporada. Com que és una opinió personal pot ser discutible i, per tant, us animo a opinar i a parlar obertament si penseu que estic equivocat.
La sèrie està produïda per dues persones realment interessants, en l’àmbit artístic, Ryan Murphy (Nip Tuck) i James Wang (Destino final), a més, aquest darrer n’és el guionista.
Explicar de què va la trama és impossible, ja que el seu encant rau en l’entramat d’històries i en els misteris que van apareixent constantment. La gràcia està en el fet que aquests misteris es resolen mostrant nous enigmes. L’encant és saber mantenir un argument coherent amb tots els elements bàsics d’un drama: l’amor per la família, les infidelitats, el pas de l’adolescència a la maduresa, la mort, la propietat, la crisi immobiliària…
S’ha de mirar American horror story sobretot pels seus protagonistes: la veterana, enigmàtica i sensual Jessica Lange, Frances Conroy (A dos metros bajo tierra), Connie Britton (Friday night lights), Denis O’Hare (True blood), Evan Peters (si es volgués fer un remake d’A clockwork orange ell seria l’Alex Delarge) i, per la casa, l’autèntica protagonista.
La casa és espectacular, tant per la seva construcció com per la decoració, sobretot els frescos pintats al pis de baix, que es descobreixen en els primers capítols. En aquesta elegant mansió hi habiten personatges de tot tipus, fantasmes, revenants, morts vivents i molts misteris.
No és una sèrie purament de terror. En el fons és un drama amb tocs misteriosos i terrorífics que es combinen amb moments gores i alguns de graciosos. Els seus creadors no deixen res a l’atzar, per exemple, per acompanyar els moments de més interès utilitzen música coneguda que aporta un plus informatiu i freaky. En el moment en què s’ensenya el doctor Frankestein modern treballant al seu laboratori sona la música de Dràcula, de Coppola; en un altre passatge en què hi ha terror psicològic sona la banda sonora de Vértigo, de Hitchock, i quan un assassí entra en un institut a massacrar els alumnes, aquest xiula la banda sonora de Kill Bill, de Tarantino.
Només he vist set capítols d’American horror story i aquest any el vostre humil narrador la votarà com la millor de l’any, juntament amb Wilfred (aviat al bloc dels Bastards) i The killing. Dexter menja a part i no cal votar-lo cada any, sempre és el número 1.
Autor: Jep Soler
L'home de pes dels Bastards. Nyerro. Tot depen.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/jepsoler
- Facebook: https://www.facebook.com/jep.soler.1