Doncs quina notícia, la gràcia de tot això és que el vídeo és un curt promocional sobre les qualitats de una càmera de cinema, la Canon EOS C300. Es tracta d’un curt fet amb una certa intenció que la cosa quedi entre indie i gracioseta i que en cap moment amaga que es tracta de l’anunci d’una càmera que costa uns 20.000 dòlars (sense comptar les òptiques). Fins aquí cap problema; tothom és lliure de fer propaganda dels seus productes. El que és realment interessant és que aquest anunci està centrat a presentar favorablement les qualitats d’aquesta càmera cinematogràfica davant les càmeres de fotografia rèflex (DSRL) pel que fa a la gravació de vídeo. La notícia és que hagi calgut fer un anunci en què es defensen els avantatges d’una càmera de cine quan es tracta de fer cine davant d’una càmera de fotos. Algú comença a preocupar-se que les noves càmeres de fotos no acabin per menjar-se el mercat de les càmeres de cinema. I el més irònic de tot és que això hagi vingut de Canon, que va revolucionar el món de la gravació de vídeo en alta resolució amb una càmera de fotos.
Tot plegat indica que ens trobem davant d’un canvi radical pel que fa a la tecnologia emprada per crear narratives visuals. D’una banda la capacitat dels ordinadors personals i el seus programes d’edició no ha fet més que millorar i esdevenir més assequible tant pel que fa a l’economia com pel que fa a la dificultat (i si tens un dubte tècnic segur que hi ha un vídeo al Youtube o al Vimeo que t’ho explica). De l’altra, les especificacions de les càmeres digitals han arribat a un extrem que obliga les companyies a llançar-les al mercat amb algunes de les seves capacitats inhabilitades per evitar fer-se la competència als propis productes de gamma alta, i això ha fet que alguns hackers hagin decidit que alliberar aquestes capacitats pot ser d’allò més divertit. Ara com ara no hi ha nova rèflex que no tingui gravació en vídeo a 1080 HD, de fet aviat no hi haurà telèfons mòbils dels anomenats intel·ligents sense aquesta capacitat. La diferència rau en el fet que les càmeres rèflex tenen un sensor de mida gran (la majoria APS-C) que els permet jugar amb la profunditat de camp, quelcom que és d’allò més útil per a la gravació cinematogràfica. Però això no és tot, al mateix temps han anat sorgint tota una gamma de càmeres de fotografia digitals sense mirall, moltes de les quals tenen exactament el mateix sensor que les rèflex i que poden presumir de molt bones aptituds cinematogràfiques amb l’avantatge de poder fer servir una ampla gamma d’objectius amb un adaptador. Que tens un vell objectiu Zeiss de l’avi? Cap problema, li xutes l’adaptador i ja tens una lent excel·lent i lluminosa per aquella escena que pensaves gravar a la llum de les espelmes (perquè vols plagiar el que va fer en Kubrick a Barry Lyndon, oi que sí?). Que l’objectiu és Leica? Millor encara, així podràs presumir. Que és una lent Jupiter fabricada a l’URSS? Els modernillos amb les seves lomos de plàstic segur que es moren d’enveja quan ho sàpiguen.
I si no, que ho expliquin als que han fet aquesta pel·lícula fent servir una càmera GH2 de Panasonic.
[vimeo]33025136[/vimeo]
Així doncs, per què aquest curtmetratge al Vimeo? Fet i fet molt pocs poden gastar-se el que val la C300 o les seves equivalents de Sony o RED. La majoria no, però en els temps de crisi que corren no poques empreses i institucions dedicades a la producció o a l’ensenyament audiovisual fan servir càmeres rèflex per als seus vídeos, ja que són més econòmiques. Persuadir aquests possibles clients que no hi ha cap càmera de fotos que (encara) pugui superar una càmera de cinema de gamma mitja o alta és l’objectiu d’aquesta campanya. Malauradament, això ja jo saben, però, consideracions econòmiques a banda, també saben una altra cosa: que la major part de l’audiència potencial no demana alta resolució superior als 720HD o 1080HD ja que el seu mitjà per gaudir dels vídeos no és altre que internet. En molts casos a través del Youtube i el Vimeo.
I d’aquesta manera queda tancat aquest cercle tan elegant i irònic.
