A John Carpenter li va canviar la vida quan, de petit, va anar a veure La maledicció de Frankenstein, de la Hammer Film Productions. Creada l’any 1934, la productora anglesa va tenir el seu punt àlgid durant els anys cinquanta i seixanta amb films com ara L’experiment del Dr. Quatermass (1953), Dràcula (1958) i La mòmia (1959). Peter Cushing i Christopher Lee eren els reis i el seu cinema va anar marcant tota una generació, la de directors de terror i ciència-ficció dels anys vuitanta, que juntament amb les pel·lícules de Frankenstein i Dràcula de la Universal, els films japonesos de Gozilla i les sessions dobles de cinema de sèrie B, va obrir les portes a les escenes explícites de sang i fetge que tots coneixem ara.
Sexe i violència en primer pla varen ser les característiques de les pel·lícules de la Hammer per sobreviure durant els setanta com amb Dràcula 72 (1972) i Els amants del vampir (1970), però els competidors eren imbatibles: estava de moda el terror realista i quasi documental de l’era post Vietnam de George A. Romero (La nit dels morts vivents) o Tobe Hooper (La matança de Texas) i Roger Corman feia el mateix amb dones atractives i molta sang per molts menys diners. Seguidors i crítics varen donar l’esquena a la productora britànica i Amèrica va produir els films de terror més esfereïdors que s’han fet mai durant la dècada dels vuitanta.
Els deutes varen enfonsar la Hammer el 1979 fins que va desaparèixer del tot, però el nom va quedar i no va ser fins al 2007 quan Simon Oakes, executiu de televisió per cable, va tornar a posar la maquinària en marxa. Ara els vampirs, mòmies i dràcules eren propietat de la imaginació de productores americanes i s’havien d’adaptar als nous temps.
La Hammer ha produït Let me in i The resident i ara s’estrena The woman in black. Britànica al 100%, el film és una adaptació de la novel·la de Susan Hill, va ser una exitosa obra de teatre al West End, hi actua Daniel Radcliffe en el seu paper post Harry Potter, s’ha rodat en una gran casa al costat del riu Tàmesi i va de fantasmes.
Els nostàlgics que busquin primers plans de dones atractives i semidespullades rodejades de sang que se n’oblidin. El terreny pel qual es mou la maquillada Hammer és el del més pur cinema mainstream. Mentre no copiïn els infantilismes de la saga Twilight, ho podrem acceptar. Però tots sabem que només els queda el nom: la Hammer no torna. Peter Cushing i Christopher Lee continuaran, com els vampirs, a les seves tombes.
Revifar-los ha estat del tot impossible.
Autor: Víctor Gonzàlez
Professor i formador pedagògic en llengües i noves tecnologies per a escoles internacionals. Crític de cinema a @elsbastards
- Web: http://www.exuc.org/
- Twitter: https://twitter.com/Exuc
- Facebook: https://www.facebook.com/vikgo