La narrativa d’Ernest Hemingway es caracteritzava pel que ell anomenava la teoria de l’iceberg, una idea d’escriptura que consistia a només deixar surar (igual que fan els icebergs) una tercera part de la narració a la superfície, les altres dues terceres parts, les que queden sota l’aigua, és feina del lector fer-les surar amb la imaginació. No sé si James Cain, autor, l’any 1941, de Mildred Pierce pensava en aquesta teoria a l’hora d’escriure la novel·la, però sí que crec que Todd Haynes ha volgut aplicar alguna cosa semblant a això en l’adaptació d’aquesta novel·la a la televisió.
Mildred Pierce és una minisèrie de 5 capítols magistralment interpretada per Kate Winslet en el paper principal i molt ben acompanyada per actors com ara Guy Pierce, Hope Davies i Morgan Turner (una inquietant Veda Pierce nena).
Dirigir aquesta adaptació va ser una feina que Haynes va acceptar gustosament, gràcies a la llibertat que li va donar la cadena de pagament HBO i per les noves possibilitats narratives que li oferia la televisió. Aquesta no era una feina fàcil, Michael Curtiz (director de Casablanca) ja va portar la novel·la de Cain al cinema l’any 1941, i la que aquí es va anomenar Alma en suplicio és considerada una de les grans obres del director americà. Reescriure un clàssic per partida doble no és feina per a qualsevol, però potser sí que ho és per un notable director com ara Haynes (un altre exemple de grans directors que es refugien al cinema).
Mieldred Pierce està ambientada als anys vint, una època de difícil viure i més encara, si se li suma una inesperada separació d’un marit incestuós. A partir de llavors Mildred intentarà tirar endavant les seves dues filles fent un esforç brutal de treball i iniciant un camí per fer-se a si mateixa. Mildred Pierce pateix, a més, tal com deia el títol de la traducció espanyola del llibre de Cain, El suplicio de una madre, un suplici produït per una filla, Veda (una noia de «refinada educació» aspirant a concertista de piano), que li retreu cadascun dels problemes que té, i que s’avergonyeix d’una mare que, al contrari que ella, no se sent gens atreta per la vida social, les festes i la vida d’aparences i relacions de la classe mitjana americana de l’època. Mildred s’anirà trobant pel camí dificultats, alegries, personatges que l’ajudaran com ara Ida Corwin i personatges que li faran trontollar les estructures mentals com ara el Gatsby Monty Beragon.
La sèrie és una aparent història de mare coratge amb una filla incapaç de reconèixer l’esforç que ha fet per tirar endavant la seva vida i educació, però amaga més que això, és també un al·legat a la gent que es fa a si mateixa a base d’esforç; una crítica a les falses aparences d’una classe mitjana grisa, carregada de prejudicis i frustracions, però Mildred Pierce és sobretot un retrat sentimental i moral dels anys de la depressió, i dels immediatament posteriors, uns anys durs per a un país però molt productius i inspiradors per a la literatura i el cinema posteriors.
Autor: Jordi Dorca
Sóc programador del Museu del Cinema. Escric a la Revista de Girona i sobre cinema i sèries a Els Bastards.
- Web: http://www.elsbastards.cat/
- Twitter: https://twitter.com/jdorcacosta
- Facebook: https://www.facebook.com/jdorcacosta