Ara que se celebra el 40è aniversari d’El Padrino em pregunto qui deu ser el Corleone del futbol espanyol? Amb la revisió sempre necessària des del sofà de casa de l’obra mestra de Coppola el nostre dit només pot assenyalar una persona, el senyor Pérez, Florentino per als amics. Ara no calen pistoles per posar ordre a la ciutat. Els mètodes són més sibil·lins, però al mateix temps més efectius. El domini del mercat peculiar en què competeix Corleone té uns punts de contacte claríssim amb les ànsies de poder i de títols, els prohoms del càrtel de Madrid. Fan falta, doncs, estratègies i tàctiques similars.
Florentino va tenir el seu propi Michael Corleone. Recordeu Jorge Valdano, aquell heroi de guerra cavalleresc, que no va dubtar a desenfundar quan va ser necessari. Ara el negoci el porta un bon aprenent de Sonny Corleone. “Primer dispara i després pensa”, és la dita de Mourinho, que s’obre camí en el cruent negoci del futbol envoltat de pólvora. També tenim l’hàbil i gentil negociador amb els estaments federatius, Alfredo Relaño, home prudent que va deixar un cavall mort al llit d’Ángel Villar en forma de mot destraler: villarato. No hi falta tampoc l’inútil de torn, Fredo, un Karanka en potència, ni l’assassí a sou fanatitzat per anys de servei a la família, el gran Clemenza, digueu-ne Roncero o Megía Dávila. Sóc agosarat, però l’escena inicial del pastisser demanant de genolls un favor a Don Vito me l’he imaginada unes quantes vegades amb Florentino i qualsevol plebeu desesperat per la burocràcia nacional.
En els negocis del futbol l’enemic del Madrid i de Vito Pérez ja sabem qui és. Malauradament, el film ens mostra que si els mètodes del Barça no estan a l’altura del rival sempre tindrà les de perdre. No és país per a honestos.
Autor: Lluís Simon
Periodista o similar. M'interessa tot. Heus aquí la magnitud del problema.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/LluisSimonR
- Facebook: https://www.facebook.com/lluis.rabaseda