Tinc la teoria que J.J. Abrams va ser abduït pels marcians després d’haver rodat els últims capítols de la tercera temportada de Lost, Through the looking glass, a finals del 2007. Cert, em direu que va filmar Star Trek un parell d’anys després, l’única versió d’aquesta franquícia freaky que he pogut suportar tot i haver tingut el privilegi de veure en directe els actors i el rodatge d’un dels episodis (no em pregunteu quin) fet a Los Angeles a principis dels noranta amb un selecte grup de seguidors incondicionals bavejant davant dels decorats de l’Enterprise-D i que jo mai entendré.
Star Trek la va fer per dissimular. J.J. Abrams ha destrossat des d’aleshores el cinema de ciència-ficció amb una meticulositat esfereïdora. I sembla que ho fa a propòsit. Ara, amb la perspectiva que ens dóna el temps, ja podem afirmar sense cap mena de dubte que el final de Lost és un dels atemptats terroristes més greus fets a la història de la televisió. No pot ser que una sèrie acabi amb un ensucrat sopar bíblic i que tot sigui una bombolla fosforescent. No entenc com hi ha bastards que encara poden defensar aquella bajanada. Proposo una revisió de les bases sobre el gust i el decòrum de les sèries de televisió. El final de Lost ha de ser, per qualsevol cinèfil amb un mínim de cultura, una de les decepcions més grans de la seva vida. I ja no parlo de gustos. Parlo de sentit comú.
Fa unes setmanes que m’estic empassant com puc la sèrie Fringe. Alguns blocs, com els d’El País ens indiquen com la seva qualitat irregular ha fet que l’hagin volgut cancel·lar més d’una vegada. No em puc creure que ja vagin per la cinquena temporada. Jo he acabat la segona i no puc més. Mentre la miro vaig al lavabo, em tallo les ungles, surto al balcó o em dedico a mirar les ombres canviants del sostre de casa. He acabat per utilitzar el fast forward del meu ordinador per saltar-me escenes i fins i tot episodis sencers. J.J. Abrams no només copia les idees de La dimensió desconeguda, The outer limits, Tales from the Crypt o la desconeguda i més que excel·lent Alcoa presents: one step beyond, sinó que buida la trama de tot contingut referencial sense cap vergonya.
Fringe és una tortura. Una bogeria. Una metàstasi. I de les pitjors. Si us agrada, penseu seriosament si heu estat abduïts també pels alienígenes. Toqueu-vos el cap amb molt de compte amb la punta dels dits per si us hi han fet alguna misteriosa incisió. No sou vosaltres. Us han atacat. I és la meva feina esbrinar-ho. Com sigui.
J.J. Abrams: deixa ja el cinema i les sèries de televisió. No ets la promesa que tots pensàvem que eres quan vas començar amb aquell primer capítol de Lost. No volem que acabis de rebentar les bases de la ciència-ficció amb els teus projectes de tercera. Dedica’t a vendre plats voladors de plàstic a Roswell, puja el Puigmal amb Marilyn Manson, agafa una màquina del temps i visita els Eloi o centra’t en el disseny d’horts urbans que ara estan tant de moda.
Tercera, quarta i cinquena temporada de Fringe? Les utilitzaré com a soroll de fons per espantar l’exèrcit d’ocells caníbals que a poc a poc estan envaint el meu balcó.
O m’ho estic imaginant?
(Oficial: la sèrie Alcatraz de J. J Abrams l´han cancel.lat 9/5/12)
Autor: Víctor Gonzàlez
Professor i formador pedagògic en llengües i noves tecnologies per a escoles internacionals. Crític de cinema a @elsbastards
- Web: http://www.exuc.org/
- Twitter: https://twitter.com/Exuc
- Facebook: https://www.facebook.com/vikgo