Star Wars és més important del que pensen la majoria de frikis: Va canviar la història del cinema, va crear un univers literari, nous arquetips, un negoci, icones i nous conceptes… I una música magistral. Des de la fanfàrria mateixa de la Twentieth Century Fox i el Tema de Star Wars. Oh! John Williams, en saps un niu! Avui ningú no em podrà negar que la teva obra no ha de quedar arraconada entre les Bandes Sonores i l’hem de classificar amb la música clàssica. Per llegir tot aquest especial escolteu aquesta música. Conscientment, escapeu-vos, conduïu en solitari el vostre Falcó Mil·lenari…
El cop genial de George Lukas va ser construir una sèrie, despertar l’interès per veure què passarà en el proper capítol; què hi haurà de nou, company Lukas? A vegades, res més que detalls de confirmació. Després de la primera pel·lícula ho sabem quasi tot. Sé que ens explicaràs coses que ja sé o, encara millor, en algunes coses, amic George, em donaràs la raó, siguin o no previsibles.
Dels sis lliuraments i dels nou capítols previstos inicialment, només pot viatjar sola la primera pel·lícula, Star Wars, el primer lliurament o episodi 4. És l’única imprevisible, verge. Tanmateix, els tres primers capítols, la segona trilogia o central, s’han de veure com una unitat narrativa. L’Imperi Contraataca fa grans revelacions, crea addiccions, i la 3, El retorn del Jedi completa l’Univers. Aquest tercer capítol o episodi sis és el de les revelacions o grans confirmacions. En efecte, Darth Vader és el pare de Luke… i, a més, hi ha més Skaywalkers a l’Univers: confirmarem que és Leia en la trobada de l’esperit animat dObi-Wan Kenobi.
Els tres primers episodis m’emocionen poc cinematogràficament. Em van emocionar quan es van anunciar. M’emociona tant o més pensar en la darrera trilogia, en els episodis VII, VIII i IX. M’emociona perquè podríem tornar a veure, de vellets, els protagonistes de la saga original. Dels episodis I, II i III em grinyolen els efectes especials, l’excés de digitalització, que li transmeten poca credibilitat. Tot sembla artificial. I això, que en els efectes especials o més aviat en les tecnologies futuristes, Lukas no va fer grans gatades. Al contrari, l’ús de l’holograma el veritable 3D, ja és un avenç; interessant perquè és l’única projecció que pot representar les tres dimensions veritables, ja que ara tot és una visió estereoscòpia en un pla, un efecte tridimensional que només veiem en les escultures. Les pantalles són tàctils i els intercomunicadors, sense fils. Bravo!!
La Guerra de les Galàxies resumeix totes les sagues, llegendes, mites d’arreu del Món. Des de la Bíblia, a El senyor dels Anells, passant pels nibelungs i les novel·les de cavalleries. Els samurais. I el pas de la República a Imperi, com a l’Antiga Roma. L’Emperador aboleix el senat galàctic. I fins al Mag d’Oz. Els personatges del Mag d’Oz hi són ben presents: el lleó / Chewbacca, l’home de llauna CO, i el mag, que pot ser el Yoda, interpretat per Frank Oz. Oh, oh!!!
Star Wars és un homenatge continu a tot. És una història eclèctica, de móns, races, espècies humanoïdes intel·ligents, com ja ho havia estat Star Trek, de la qual també en beu. Ara bé, tret de l’USS Enterprise, les naus de Star Wars tenen més gràcia que les de Star Trek. L’Univers de personatges té força retirada. Només un detall: Chewbacca porta la cadena creuada dels klingon i també parla una llengua inintel·ligible per a nosaltres, humans.
Star Wars és un gran sedàs. Resumeix nous arquetips i crea un nou univers, mites moderns, nous personatges llegendaris, mites i conceptes universals: Han Solo, Darth Vader, el costat bo i dolent de la força… Quantes vegades no s’ha fet servir Guerra de les Galàxies o l’Imperi Contraataca en esports o en política? I els noms, no són fantàstics, siguin de personatges, naus o planetes?
Quin dia s’estudiarà el paper de la dona a Star Wars? Les dones manen amb naturalitat, són almiralls. Són dones extraordinàries en saviesa i força, com la que ordena l’atac i fa l’estratègia final i, òbviament, Leia. Oh! Leia!! Oh Carrie Fisher!! La Princesa Leia és sàvia, amb el gen de la Força, poderosa, justa, guerrera, forta, valenta, valerosa, seriosa, amb sentit de l’humor, sensible, responsable… Té totes les qualitats; les mateixes que el seu germà Luke. I, a més, a la tercera, pels que no s’havien adonat, Jabba the Hutt, ens la despulla, dels seus vestits monacals i ridículs, i ens seus cabells en ensaïmada. I descobrim el que Han Solo percep des del primer dia que ella puja a cavall del Falcó Mil·lenari.
Han Solo és el gran arquetip modern del nou Univers creat per Lucas: solitari, com Lancelot du Lac; amb un acompanyant grotesc, com en el Quixot; fugitiu i perseguit com en el western; dur però romàntic com Bogart a Casablanca; una mica Cary Grant per enamorar princeses; sense escrúpols com James Bond; endeutat com per viure a Las Vegas, i marginal com per tenir una nau de segona mà trucada i tunejada.
Lando Carlissian és més cavaller i formal, però ens confirma que d’elements com Han Solo amb vehicles de segona mà tunejats i trucats l’Univers n’és ple.
Jabba the Hudd és un mafiós bananer. Llafiscòs com un llimac; és un llimac, trampós, dolent, golafre, poderós, segur d’ell mateix, ric i envoltat de covards.
Els Jedi són cavallers dels que ja no en queden, honorables com els samurai; no són cavallers sense espasa com el Mr Smith que se’n va a Washington. No, tenen l’espasa laser. Zzzzuuuuu, Zuuuuuu, Zu, zu…. Fantàstica la fressa, la remor reveladora del poder de l’espasa Jedi. Tots menys un usen aquesta espasa. Fins i tot en té, Darth Vader el més interessant i fosc de tota la saga. Només no la fa servir l’Emperador, poderós absolut, quasi Déu. L’emperador, primer Palpatine, és l’únic personatge interpretat pel mateix actor en les dues trilogies: Ian McDiarmid. Una bona pregunta per al Trivial.
El ziu, ziu, ziu, ziu, ziu, de les pistoles làser? Unes pistoles multiús, que llancen raigs mortals o només adormidors.
La moral és cristiana i potser també una mica confucianista, budista i de Lao Tse. El Yoda i Obi-Wan Kenobi són el resum de tot plegat. La filosofia oriental és present en el seu mestratge. El pensament cristià, quan demana humilitat i renunciar a la ira i a l’odi. I l’univers judeo-cristià, el de l’antic testament, en el món primer on viuen els protagonistes. Luke viu al desert, desert, desert desèrtic, el desert de Tuníssia, amb els seus oncles, que no són els seus pares, treballant sacrificadament, renunciant a plaers i a objectius propis de la seva generació. Quasi podríem pensar d’ell com una mena de Superman, em refereixo al primer Clark Kent.
Fixeu-vos en la baralla al bar amb els proscrits: és interessant en el creixement de la llegenda de l’invencible, del Jedi. Del costat bo de la Força.
I Darth Vader? És el protagonista de la saga, la icona més universal de tot l’univers Star Wars. La seva presència i la seva respiració aterridores: Hhhhhruuu… Hhhhhruuu… Hhhhhruuu… Hhhhhruuu… El ritme respiratori més famós del cinema. La música, la Marxa Imperial, que li va dedicar Williams encara el fa més gran i imprescindible. És tant iconogràfic que el seu vestit negre, el seu casc, han esdevingut la disfressa més vistosa dels frikis de Star Wars. L’uniforme dels dolents és perfecte. Com d’elegant ho va ser aquell disseny que un tal Hugo Boss va fer per als nazis assassins pervertits de les Waffen SS i la Werhmacht.
Uns van vestits perfectes; els altres fets i deixats estar com els americans a la II Guerra Mundial. Els rebels vesteixen mal girbats i les naus són apedaçades. Combaten per uns ideals i uns valors justos, igualitaris i de llibertat i, per això, guanyen. Els acompanya la força.
I els Ewoks, no són salvatges primitius de cort bo i pur?
George Lukas vol fer cinema. Fa un homenatge als clàssics. No perquè tria Sir Alec Guinness, un dels actors claus de l’època daurada del cinema anglès capitanejat per David Lean. No pas només per això. Ho fa en la primera mitja hora projectada fa 35 anys: Quan Luke torna a casa corrent i troba els tiets morts i la casa cremada, l’escena és manllevada de Searches: homenatge a John Ford. Alea jacta est! El camí està traçat.
Tanmateix, és un camí farcit de tòpics i de reescriptura de nous tòpics:
- “May the Force be with you” o “La Força sigui amb vosaltres”.
- “Qui és més boig, el boig o el boig que segueix el boig”
- “Em vol treure de davant aquesta estora amb potes?!”
EL MENJAR
“…Aquí comen los caballeros, y duermen, y mueren en sus camas, y hacen testamento antes de su muerte, con otras cosas de que todos los demás libros deste género carecen.” Don Quijote de la Mancha, de Miguel de Cervantes.
Aquesta màxima de les novel·les de cavalleries expressada al Quixot per salvar Amadis de Gaula o el Tirant lo Blanc és aplicable a Star Wars. S’hi menja, s’hi beu, s’hi dorm, s’hi mor i s’hi fa l’amor.
La mort i l’amor hi són molt evidents. El menjar hi passa desapercebut, però hi és molt present. A la granja del tiet, sobretot. El bany d’oli lubricant C3PO ja és com el menjar; recorda els western, els banys dels cowboys pollosos, peluts i polsosos. Com el poble escollit al desert, com els pioners que van conquerir l’oest dels USA, els veiem pobres i entaulats. No sabem què mengen: van vestits com a l’Antic Testament, però amb gots de plàstic i molt tecnificats. Els temes de conversa són els de sempre: les collites i el nostre pa de cada dia; Lukas no deixa res a l’atzar. Luke mai no serà granger, és igual que el seu pare.
La tia Beru cuina verdures en una mena de thermomix. Entre les escenes inèdites i esteses del Disc II de material extra, corresponent a l’episodi IV, és a dir del començament del rodatge de la saga, n’hi ha un de titulat Aunt Beru’s Blue Milk. Es tracta d’una escena de Star Wars descartada en què es veu un moment com la tia cuina. És a la cuina, a davant dels fogons. És una cuina petita, però moderna, amb tota la seva amplitud. La tia, envoltada d’estris i atuells, d’una mena de thermomix, tot d’inducció, sense foc. Diu Charlie i un got o gerra s’omple de llet blava.
Mengen sovint i veuen i fumen a la cantina. Si el menjar no és gastronomia, almenys és edonisme, un plaer sensorial.
El Jabba és el més golafre: es passa el dia menjant. Té R2D2 de cambrer, que serveix copes; el Jabba no sé què beu amb un calze molt estrany. El Jabba també endrapa animalons vius i ofereix sacrificis als seus monstres subterranis, el Rancor. I ofereix els seus condemnats a Sarlacc, que viu al Mar de Dun, a la fosa de Karkoon, i té una digestió lenta, de més de mil anys. Amb la digestió se sap que és el sofriment. Mentre viatgen cap al mar de dunes tothom menja i beu, però es tracta d’alguna cosa indefinida, refrescs alcohòlics, snacks…
A la cabana del Yoda sempre hi ha una olla al foc. Convida a menjar a Luke. I Luke, quan arriba a Dagbah treu una mena de galeta llarga com un embotit, que el Yoda li pren i ell, amb un comportament de superioritat i condescendència racista, li retreu i li pren. En canvi, quan la Leia troba Wicket, l’Ewook li dóna menjar: treu una mena de galeta que ella també menja i comparteixen. El menjar els uneix i fa que l’estimin.
Per causa del menjar, els ewocs els capturen a tots amb una xarxa. Hi ha una trampa amb menjar i Chewi cau en el parany. Aquest pelut carallot “sempre pensa en l’estómac”. Per adobar-ho poden acabar a la panxa dels ewoks, el plat fort d’un banquet en honor de C-3PO, el seu rei sol.
LA MÚSICA
La banda sonora de la trilogia és una autèntica festa simfònica. Són tres partitures, però, com els tres films, formen una unitat indestriable. Avui més que mai es recorda el tema de Darth Vader. Amb aquestes músiques, Williams s’ha convertit en el rei de la música de pel·lícules, col·laborant sovint amb Lucas i Spielberg. La música de John Williams enllaça amb les grans bandes sonores clàssiques dels films èpics. Els aficionats a les novel·les de cavalleries i als films de capa i espasa i d’aventures queden fascinats amb les notes de Williams, ja que hi són tan importants com Així parlà Zaratustra o el Danubi blau a 2001, una odissea de l’espai. És el colofó a un nou univers, com el del Rei Artus a Camelot o el de J.R.R. Tolkien amb El senyor dels anells. De fet, els seguidors de Star Wars també ho són sovint a les novel·les de cavalleries o al romanticisme del westem, perquè la saga té més a veure en tot això que en la ciència ficció. Williams domina el tempo, les emocions, l’èpica i la introspecció. La seva música fa una simbiosi perfecte amb la narració.
Per llegir l’especial que va fer el Col·lectiu Bob Merrick, clica aquí
Autor: Vador Garcia Arbós
Sóc periodista, i punt. Voldria ser vegetarià, però m'agraden massa els embotits, la cansalada i el pernil! I I avui confesso que sóc trekkie, estaferm de Besalú.
- Web: http://www.7canibales.com/
- Twitter: https://twitter.com/Vadorgarbos
- Facebook: https://www.facebook.com/vadorgarbos