Tot just quan l’estiu comença a fer-se notar, The amazing Spiderman i Django unchained, possiblement dos dels films més esperats de l’any, acaben de posar sobre la taula totes les seves cartes amb l’estrena i difusió dels respectius tràilers.
Després de la ressaca de The Avengers, ara és el torn de The amazing Spiderman que ens arribarà en un parell de setmanes en clau reebot, això que els americans han definit com un replantejament, un renaixement, un rentat de cara de l’home aranya, el superheroi més popular de la Marvel i, alhora, el fill més estimat i entranyable del polifacètic Stan Lee, àlies ‘L’home dels 1.000 cameos’. Després de les tres aventures fílmiques signades durant la dècada passada pel mestre Sam Raimi, la franquícia es trobava en un punt mort, sobretot arran de la fallida tercera entrega (molts dels fans de Raimi encara dubtem de la seva veritable autoria). Raimi, gran fan del còmic, va saber plasmar-ne l’essència adaptant-lo als temps moderns, recolzant-se en uns Fx necessaris i fins a la data impossibles, sabent mantenir el seu innegable estil i, sobretot, sense perdre de referència la voluntat narrativa i romàntica de Superman, potser la millor pel·lícula de superherois de tots els temps. Com deia, atès el fracàs de la tercera entrega (més de crítica que de recaptació), Sony i Columbia, propietàries de la franquícia, es van replantejar si continuar amb la línia i fer un episodi nou –canviant tot l’equip artístic– o bé començar de zero, i van optar per aquesta segona via. Si en un primer moment el mencionat reebot em va semblar una autèntica collonada, de mica en mica, el fet de poder tornar a veure un Peter Parker imberbe però sense la cara de babau de Tobey Maguire, em va començar a engrescar. El primer teaser amb imatges subjectives dels salts aràcnids em va atrapar, i el tràiler estrenat fa només unes setmanes m’ha seduït definitivament, confirmant que possiblement aquest reset amb tocs de la sèrie Ultimate i amb un Parker més científic no sigui del tot necessari, ni millori els dos primers films de Raimi, però serà segur molt espectacular. Marc Webb, responsable de la comèdia romàntica 500 días juntos a la direcció, Andrew Garfield com a Peter Parker/Spidey, Emma Stone com a Gwen Stacy i El llangardaix com a malvat de torn. El proper 6 de juliol sortirem de dubtes, però de primeres pinta molt bé.
Django unchained representa la tornada a la palestra de Quentin Tarantino. Un servidor és dels pocs que no es va escórrer amb Els maleïts bastards (i no Els maleïts malparits, com algun canal de televisió autonòmic català amb esperpèntica política lingüística al darrere ha volgut rebatejar recentment). A veure, la pel·li no està malament, i té moments prou magistrals, però vendre-la com una pel·li bèl·lica i sobretot d’acció, quan tot era pur diàleg, em va semblar una presa de pèl considerable. I no l’única, perquè Tarantino –recordem-ho– en porta unes quantes. La primera és haver donat, essent president del jurat del festival de Cannes 2004, la Palma d’Or a Michael Moore (l’imbècil aquell que va anar a casa d’un Charlton Heston sempre compromès, i en aquells moments malalt d’Alzheimer, a riure’s a la seva cara) per la sobrevaloradíssima Fahrenheit 9/11. La segona presa de pèl coneguda es diu Death proof. Malgrat això, Tarantino, almenys per Reservoir dogs (enguany se’n celebra el vintè aniversari), Pulp fiction, Kill Bill i el superb guió d’Amor a quemarropa és molt Tarantino. El tràiler d’aquest esperat nou film, a part d’ensenyar-nos-ho pràcticament tot, sembla que ens assegura un retorn a l’acció de Kill Bill, però ara en clau spaghetti western, tot homenatjant de passada el Django original de Sergio Corbucci i Franco Nero. Christoph Waltz, Leo di Caprio, l’antipàtic Jamie Foxx, Don Johnson, Samuel L. Jackson i el mateix Franco Nero l’acompanyen. Realment un espectacle difícil d’obviar que ens arribarà durant les festes nadalenques. Veurem, però, si és realment el regal que tots esperem.
Autor: David U. Ruiz / @callahan_ruiz
Realitzador, guionista, crític de cinema a @ElsBastards i @AraGirona, i pare d'@Scalletti, @elsputusamos, @FactoriaCorman i @Acocollonat