Nolan torna amb la tercera part de la saga de Batman i com és evident després de la qualitat de les dues anteriors (sobretot The dark knight) estem tots pendents de què ens oferirà, tots tenim al cap la sublimitat de l’anterior i esperem que aquesta la superi, però finalment això (si m’equivoco em corregiu) no és un partit de futbol, no cal un resultat, The dark knight (3) – The dark knight rises (1), això és simplement (o complexament) cinema, i tot i les comparatives, crítiques per tots els gustos i alguns forats de guió, què voleu que us digui, tant de bo el cinema que veurem el que queda de 2012 sigui tot com aquest.
A El caballero oscuro: la leyenda renace, vèiem com fa vuit anys que Batman va desaparèixer, després d’assumir que ell havia matat Harvey Dent. Han estat vuit anys de pau gràcies a la doctrina Dent i les lleis Dent contra els criminals, però l’arribada de Bane, un terrorista emmascarat, fa que Batman hagi de ressorgir. Aquest argument segurament funciona com a sinopsi, però la realitat és que la pel·lícula ens ofereix un laberint argumental que vas superant a mesura que avança la trama, per deixar al final una porta oberta al retorn, un laberint que té un punt de tediós al principi però que esclata amb un final a l’altura dels millors moments que Nolan ens ha regalat al cinema.
La trama segurament és excessiva en línies narratives, i és (inapel·lablement) excessiva pel que fa a focs d’artifici i efectes especials, però les escenes d’acció estan rodades amb solvència i t’absorbeixen dins la pel·lícula fins al punt de sortir fins i tot un pèl tocat de la sala. The dark knight rises és excessiva, sí, però costa de creure que algú negui que també és efectiva, una gesta gens menyspreable si tenim en compte la durada de 164 minuts a què ens hem d’enfrontar com a espectadors.
Evidentment Bale continua sent un gran Batman (encara em vénen esgarrifances quan penso en Val Kilmer), Anne Hathaway fa un paper interessant com a Catwoman i la resta d’actors (l’irreconeixible Tom Hardy, Joseph Gordon-Levitt, Morgan Freeman, Marion Cotillard i Juno Temple) em sembla que estan tots més que correctes.
Potser sí Nolan abandona la part més reflexiva i metafòrica (post 11-S) que va adquirir a la segona entrega, potser sí que el laberint de trames (potser influència d’Inception) que ens ofereix aquí grinyolen en algun moment, potser sí que a la pel·lícula li costa d’arrencar i és excessiva en alguns moments, però en general The dark knight rises és un producte Nolan reconeixible i homologable, i un entreteniment brutal amb un final genial, que ens porta a pensar que tant de bo Nolan s’ho repensi i creui la porta oberta que ens deixa al final del laberint i tinguem una quarta part dirigida per ell. Ara mateix no se m’acut ningú millor per fer-ho.
Autor: Jordi Dorca
Sóc programador del Museu del Cinema. Escric a la Revista de Girona i sobre cinema i sèries a Els Bastards.
- Web: http://www.elsbastards.cat/
- Twitter: https://twitter.com/jdorcacosta
- Facebook: https://www.facebook.com/jdorcacosta