Durant una visita fugaç a la bonica localitat de Torredembarra vam decidir anar a dinar a una braseria; amb la intenció de menjar carn a la brasa, vaig demanar pollastre. El cambrer em va portar pollastre al forn, li vaig dir que segurament s’havien equivocat, ell va comentar que jo era el que anava errat, però que aniria a la cuina a comentar-ho al cuiner. Al cap d’una bona estona va tornar amb el mateix mig pollastre socarrimat, l’havien aixafat damunt la planxa deixant-lo negre com el carbó. El cambrer em deixà el plat al davant i em va dir: «Aquí te el seu pollastre a la brasa.» El que va passar després m’ho guardo per no ferir sensibilitats.
Si et diuen que vas a veure una pel·lícula de Bourne en què no apareix el soldat basat en les novel·les de Robert Ludlum no t’enganyen, però et creen unes expectatives d’acció, de ritme i de trama molt marcats. La negativa de Matt Damon a continuar interpretant Bourne va obligar a fer aquest gir en el projecte i contractar Jeremy Reener, i crear un nou soldat universal, Aaron Cross. El segell Bourne està molt definit, a partir de les direccions de Paul Greengrass i Doug Liman que donaven una visió diferent dels films d’acció a la qual estàvem acostumats, i han augmentat el ritme, les persecucions i la qualitat del producte. Tot això amanit amb una banda sonora impressionant de John Powell (James Newton Howard n’ha fet la de la quarta entrega, més discreta).
Repeteix al guió Tony Gilroy, que també dirigeix. El seu primer treball de direcció va ser Michael Clayton i va sabercrear un ambient boirós per resoldre un trencaclosques complicat i rebuscat, es notava que estava còmode i va elaborar la pel·lícula amb solvència. La saga dels Bourne necessita un enfocament diferent, més acció i menys explicació. Acompanyen Reener el desaprofitat Edward Norton i la desubicada Raquel Weisz.
El problema d’El legado de Bourne és que durant els primers tres quarts d’hora de film necessita col·locar els espectadors en la trama, els ha de situar en el temps i donar sentit a la història per aquells que no han vist les anteriors. Aquesta part es fa bastant feixuga, tot i que intenta barrejar una mica d’acció paral·lela perquè no ens avorrim definitivament.
La segona part del film està millor, ja ens ha explicat totes les implicacions biològiques i genètiques del projecte, i passem a l’acció. No decep. Els darrers trenta minuts són el que havia esperat des d’un principi, acció: persecucions pels carrers de Manila amb l’aparició del nou projecte militar convertit en home, més ben preparat que Bourne, sense empatia i amb un únic objectiu: matar Aaron Cross. Com és d’esperar, el bé acaba triomfant i ens deixen a punt per a una cinquena entrega.
Veurem els dos supervivents del projecte Treadstone junts? M’agradaria. Bourne i Cross podrien rebentar taquilla, timpans i còrnies a dojo. Seria un autèntic plaer per als sentits.
Autor: Jep Soler
L'home de pes dels Bastards. Nyerro. Tot depen.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/jepsoler
- Facebook: https://www.facebook.com/jep.soler.1