“El meu desig és que els periodistes tornin a ser uns herois”. Amb aquesta premissa el prestigiós guionista i productor Aaron Sorkin s’ha posat al capdavant de The newsroom, una nova sèrie de la magnífica cadena HBO i que ara emet Canal +. En aquest blog ja hem parlat de les sempre fiables característiques made in Sorkin que impregnen els productes d’aquest geni de la televisió i, per tant, ara em voldria centrar en un altre aspecte de The newsroom. L’oda al periodisme que fa Sorkin, que alguns cops es mou entre la realitat i, malauradament, la utopia.
Sorkin vol demostrar que encara existeix el bon periodisme, aquell que contrasta les fonts, que pensa abans de dir les coses, que reflexiona, que no li importen els índexs d’audiències, que està al servei dels espectadors i no dels grans anunciants, que no es fixa en la competència, que busca temes propis, que no es deixa influenciar pels lobbies, que intenta remoure consciències, que persegueix l’objectivitat, que té l’ètica com a principal estendard… Vaja, tot allò que t’ensenyen a primer de periodisme.
Però la realitat és una altra. La realitat és molt més dura i algunes vegades aquests principis se’n van en orris. Per què? Doncs perquè sovint els periodistes volem ser els primers a donar la notícia i això ens pot fer perdre l’oremus. O també som esclaus d’un mal consell: no deixis mai que la realitat t’espatlli un bon titular.
Dos exemples segurament portats a l’extrem, però que poden servir per entendre aquest cantó més fosc del periodisme. Quan va haver-hi els atemptats de l’11 de setembre a les Torres Bessones de Nova York diversos mitjans de comunicació van publicar la història d’un empresari gironí que tenia negocis en aquells gratacels i que havia perdut un centenar dels seus treballadors. Doncs era fals. L’home, que havia estat sotmès a tractament psiquiàtric, era un estafador, però va aconseguir que més d’un periodista s’empassés l’ham.
Un altre cas, aquest més recent. Fa poques setmanes la web del Marca va assegurar que el Madrid estava a punt de fitxar Modric i que el jugador ja estava a la capital de l’Estat. Ho il·lustraven amb una fotografia de Modric al costat d’un cotxe amb matrícula espanyola. També era fals. Resulta que algú havia enviat una foto manipulada a la redacció i, amb el Photoshop, havia canviat una matrícula croata per una d’espanyola.
Aquest pèssim escenari encara s’ha accentuat més amb les noves tecnologies. Tothom s’atreveix a fer de periodista amb el Twitter. Una simple piulada, encara que no sigui veritat, pot generar opinió i provocar un tsumani.
Davant d’aquest panorama caldria tornar a les arrels del periodisme, al periodisme de Sorkin, al periodisme de The newsroom, al periodisme de veritat. En serem capaços? Malauradament no m’atreveixo a donar cap resposta.
Autor: Marc Bataller @marcbataller
Fan de Sons of Anarchy i els clàssics dels 80 amb Stallone, Schwarzenegger i Van Damme. I, sobretot, anticahierista!!!
- Web: http://www.caperrada.com
- Twitter: https://twitter.com/marcbataller
- Facebook: https://www.facebook.com/marc.b.serra