Menú de navegació+

‘Savages’: a les portes de l’infern

Publicat el 8 octubre, 2012 per a Cinema |

A+ | a-

Don Winslow és un dels grans escriptors de novel·la negra americana actual, la fama a Europa li va venir després de publicar el llibre The power of the dog, una obra magna sobre els orígens i l’evolució del narcotràfic a Mèxic, un tema que abans ja havia tractat a The death and life of Bobby Z, posteriorment adaptada al cinema d’una manera impresentable per John Herzfeld. Winslow ha trobat en el món del narcotràfic i amb la situació de la frontera entre els Estats Units i Mèxic un filó narratiu i un paisatge natural i humà desolador, un espai que avui per avui és la porta del mateix infern (50.000 morts des del 2006) i amb una situació de guerra, violència i crueltat que fa del Nord de Mèxic un espai inhabitable que concentra els pitjors instints humans.

Amb Salvajes (Savages) reprèn aquesta crònica “ficcionada” del narcotràfic, amb un llibre de ritme trepidant i amb un suspens constant que sura al llarg d’aquesta novel·la, escrita amb una concisió que fa que per moments sembli un guió cinematogràfic. La història ens parla de dos nois de Laguna Beach (Califòrnia), Ben, un pacífic hippy cooperant, i Chon, exmembre de les forces especials, que conreen  i distribueixen una de les millors maries que mai s’han obtingut. Ben i Chon comparteixen negoci i relació amb Ophelia, un triangle amorós a imatge i semblança de Dos hombres i un destino. La seva vida és perfecta fins que el càrtel mexicà de Baja (Califòrnia) els exigeix que s’associïn. La situació és clara: o accepten la proposta o la cosa anirà a pitjor, en paraules de Dennis (un agent de la DEA): «Volen una secció Ben i Chon al passadís 3 del seu gran supermercat.» L’aparició del càrtel (dirigit per Elena, la reina juntament amb el jardiner sicari Lado) desemboca en una enorme espiral de violència.

Oliver Stone adapta aquesta novel·la juntament amb Don Winslow i això provoca que aquesta vegada l’univers particular de l’escriptor quedi més que correctament adaptat a la pantalla. La violència, l’angoixa de les situacions i el ritme trepidant de la novel·la és present en aquesta pel·lícula amb la qual el director torna als seus treballs noir més característics a l’estil de Nascuts per matar o Giro al infierno, un film que alhora  deambula a l’entorn de la idea de la guerra a l’interior de les fronteres americanes i el perill que els càrtels suposen a les regions frontereres dels Estats Units.

La pel·lícula és un continuació d’escenes i accions perfectament entrellaçades que, ajudades per la voice over d’Ophelia, mantenen el pols narratiu, un pols amanit amb dosis de violència difícilment suportables per a un “neòfit aprensiu” i tot això amb una fotografia de colors primaris molt pujats (al límit de la saturació) que augmenten la sensació del clima càlid de les “portes de l’infern”.

Perfectament interpretada pel triangle protagonista, Taylor Kitsch (Friday night lights) Aroon Johnson i la guapíssima Blake Lively (Gossip girl, The town i Green lantern), i ajudats per un repartiment de luxe amb Benicio del Toro com a Lado, Salma Hayek com a Elena i John Travolta com a Dennis, Salvajes és una  pel·lícula més que correcta,  tot i les limitacions que la indústria ha marcat a Stone sobretot pel que fa a les escenes de sexe i el final alternatiu que ha hagut d’imaginar. Un relat més que demostra que l’infern a vegades és més a prop del que ens pensem.

Autor: Jordi Dorca

Sóc programador del Museu del Cinema. Escric a la Revista de Girona i sobre cinema i sèries a Els Bastards.