El director català J.A. Bayona presenta el segon llargmetratge de la seva carrera a Sitges, basat en la història real d’una família que va patir el tsunami de Tailàndia l’any 2004. María Belón ha estat la dona que ha inspirat aquesta la pel·lícula, després que el director la sentís a la radio explicant el seu testimoni.
J.A. Bayona va pujar a l’escenari de l’Auditori acompanyat del jove i debutant actor Tom Holland. Tots dos van expressar la seva satisfacció pel fet d’estar al festival i la seva simpatia: actor i director van mostrar la seva complicitat jugant a traduir-se de l’anglès al català; i van donar pas a la projecció de la pel·lícula.
Bayona ens fa viatjar al cor del tsunami, impregnant-nos del patiment i les sensacions reals que van viure els cinc protagonistes d’aquesta família. La història és gairebé sabuda per tothom. Però és la manera com arranca el film el que magnifica el cop d’aquesta catàstrofe. Durant la primera mitja hora tinc la sensació d’estar immersa en una dantesca escena bèl·lica. La onada entra a la terra amb la brutalitat d’un bombardeig que ho arrasa tot. Una Naomi Watts i un Ewan McGregor brillants fan sentir en pròpia carn l’angoixa i la impotència per poder sobreviure i retrobar-se de nou. La intensitat de les emocions no deixa descansar els protagonistes, però tampoc els espectadors, que fins al final de la pel·lícula no veuen aparèixer el títol, que dóna sentit a la història que han vist.
Lo imposible (The impossible) és una ambiciosa superproducció de més de trenta milions d’euros. Bayona apunta molt alt. El tsunami està fet amb aigua real. Els efectes especials res tenen a veure amb la pel·lícula de Clint Eastwood Hereafter, que també ens parla d’aquesta tragèdia. J.A Bayona va gravar els efectes de l’onada als platós aquàtics de Ciudad de la Luz, a Alacant. Que per cert, han tancant les portes recentment per la seva poca rendibilitat. Gran part de les seqüències van rodar-se allà, amb els protagonistes surant dins unes tasses que els protegien, rodejats d’aigua en constant agitació. Però també va gravar a l’hotel i l’hospital tailandesos on va estar la família que va viure la tragèdia.
Havent estat recentment a Tailàndia aquest estiu, no he pogut evitar pensar en l’ambientació, les localitzacions, però sobretot en l’emoció de la seva gent en parlar-te del malson que van viure el Nadal del 2004. Es pot arribar a un lloc idíl·lic amb un mapa com el que dibuixa Di Caprio a The Beach, però el paradís també pateix catàstrofes. Per sort existeixen històries humanes que fan realitat allò que sembla impossible.
Si en teniu l’oportunitat, no la deixeu escapar. La cinta s’estrenarà dijous 11 d’octubre a 600 pantalles de l’Estat, i després d’haver passat pels festivals de Toronto i Sant Sebastià, el nom de J.A Bayona sembla iniciar una onada imparable que molt segur arribarà als Oscar.
