El director de La Razón, Francisco Marhuenda (mai m’hauria imaginat que el citaria), repeteix constantment que les properes eleccions serviran perquè la gent es pronunciï a favor o en contra de la independència de Catalunya. Tothom s’haurà de mullar. A la gent de The walking dead els passa el mateix: han de decidir si volen continuar sent talking dead o segueixen un patró més proper a la novel·la gràfica. Veient el primer capítol queda clar que no s’han mullat, s’han quedat al mig. No crec que estiguin influïts per les lletres de La Trinca quan deien: «El sentro está en el medio, es desir en la meitat, i les coses ben sentrades són una presiositat,»
Tot i que molts dels seus fans aplaudeixen l’augment d’escenes d’acció, que es limiten a posar més caminants i anar-los esclafant sense gaire sentit, la sèrie no transmet cap sensació d’angoixa ni de patiment, i menys de sorpresa. No es pot negar que fan l’esforç de passar a l’acció i que han volgut deixar de banda el criticat talking dead; fins i tot en aquest capítol no parlen fins que han passat uns minuts. Una bona declaració d’intencions fins que… a cantar! Foc de camp i cançoneta per baixar el nivell de testosterona que molts havien acumulat. Una mica més d’acció i una altra cançó, encara més melòdica, per respectar el descans dels guerrers. Em va fer la sensació que volien suplir la mancança dramàtica de l’argument generant situacions de llagrimeta a partir de la música (gran especialitat del venerat Spielberg i els seus deixebles Abrams i Bayona).
Vull tornar a incidir en la incapacitat de generar misteri i sorpresa: les escenes d’acció a l’interior de la presó no desperten cap sentiment, semblen filmades sense ànima. Un escenari tan claustrofòbic i laberíntic era perfecte per fer-nos patir, llàstima que no hagi caigut a les mans d’algun deixeble del gran Carpenter. Per entendre millor com es genera aquesta intranquil·litat i neguit que demano, només cal veure el tercer capítol de la segona temporada de Homeland, l’escena del bosc: amb menys efectes i amb una bona filmació aconsegueixen crear un clima de tensió impensable a The walking dead. Una llàstima.
La trama sembla que millorarà, així ho esperem, amb l’aparició del governador en el proper capítol i amb la divisió de l’acció en dos escenaris diferents, amb fils argumentals que convergiran inevitablement ( la presó i el governador). Aquest fet motiva a seguir confiant en una sèrie que, des del començament, ha provocat divisions entre els seus seguidors.
Autor: Jep Soler
L'home de pes dels Bastards. Nyerro. Tot depen.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/jepsoler
- Facebook: https://www.facebook.com/jep.soler.1