Menú de navegació+

‘Frankenweenie’: borda però no mossega

Publicat el 26 octubre, 2012 per a Cinema |

A+ | a-

Per què no m’ha agradat Frankenweenie.

Sí, és molt tendre, el gosset, tant quan és viu com mort, és graciós i la historieta no està malament. Si no fos…

Si no fos que:

1-No hi ha cap element sorprenent o original, és el Tim Burton ja més que conegut. Però suposo que el mateix es podria dir de Woody Allen, que malgrat tot continua tenint els seus fidels seguidors. Excepte algun toc d’humor molt puntual, no hi ha res per complaure una audiència més adulta, que al cap i a la fi és la que acompanya la mainada al cinema. És un detall quan veus pel·lícules com ara Rango, que poden satisfer tant els més petits com els grans amb referències a altres pel·lícules i gags que sovint s’escapen dels més menuts. Frankenweenie, però, no arrenca més que algun somriure. Pel que fa a les referències, però, n’hi ha: Godzila, Gremlins

2-Torna a treure tòpics com el del nen estrany, aliè al seu entorn i que ningú no comprèn, però en aquest cas, jo diria que a Burton no li ha acabat de sortir bé, perquè si s’analitzen bé els personatges, al final en Victor (protagonista) sembla el més normal de tots.

3-La moralina que la ciència, descontrolada o en males mans, pot ser desastrosa, es fa una mica pesada.

4-Entre els nens que aspiren a guanyar la Fira de la Ciència només hi ha nens (sexe masculí). Els mascles es dediquen als experiments científics i les nenes a pentinar el gat -literalment- o fer-se les gòtiques interessants -estil Winona Ryder a Beetlejuice.

Suposo que Tim Burton s’ha tret l’espina de fer la pel·liculeta que ja havia intentat que li produís un cop Disney i no li van deixar, i ara que és famós, l’ha pogut fer. Per fer caixa. Vaja, com el gosset, borda però no mossega.

Nuria Forns

Autor: Nuria Forns