Menú de navegació+

12 films de terror: els imprescindibles del 2012

Publicat el 5 novembre, 2012 per a Cinema | 18 comentaris

A+ | a-

Quins són els films que no us podeu perdre aquest 2012? Aquí teniu una llista de les que jo crec que són les més interessants i que tenen data d’estrena als cinemes comercials segons Movieweb aquest 2012, tot i que alguns siguin d´anys anteriors.  American Mary i Antiviral, que encara no he vist, potser hauran d’esperar una mica per entrar a la llista.

1. Rec 3 Genesis: amb un començament irregular i tediós, Rec 3 es torna interessant durant la segona part. Val la pena seguir a la protagonista (Leticia Dorela) amb la serra mecànica i molta dosi de mala llet. L’escena final deixa l’espectador gelat a la butaca.

2. The theatre bizarre: diferents directors, incloent-hi Tom Savini, tenen el repte d’espantar el públic en 15 minuts. Sis episodis en una més que interessant proposta de producció francoamericana i un element comú: el teatre estrany ocupat per un home-marioneta (Udo Kier) que és el nexe entre les històries grotesques que s’hi presenten.

3. Project: S.E.R.A: ciència-ficció i terror combinat en un curtmetratge excel·lent que ha fet parlar molt els aficionats al gènere. Benjamin Howdeshell dirigeix, un nom que potser us sonarà ja que és el muntador de la majoria de films de Resident evil.

4. GYO: Tokio fish attack: el cinema d’animació japonès ens presenta una història exquisida de peixos mutants. Una sensacional sorpresa de la qual ja he parlat en un article anterior i que s’acaba de presentar a Sitges.

5. Redd Inc.: Austràlia es posa dura amb Nicolas Hope fent d’un cap psicòpata que tortura els seus empleats. Tom Savini utilitza el seu geni en la secció de maquillatge sanguini amb un neo-Bateman en temps de crisi.

6. Asylum blackout: en la millor tradició de John Carpenter (grup de cuiners atrapats en un psiquiàtric-presó), tenim un film amb un ritme més que envejable. Personatges creïbles, acció trepidant i violència extrema que porta l’espectador a endirsar-se en l’abisme del més pur terror (s’ha de veure en pantalla gran). Superlativa; una de les meves preferides.

7. Babycall: film noruec amb Noomi Rapace (la protagonista de The girl with the dragon tatoo),  una cangur que sent veus fantasmagòriques al monitor a l’apartament gris on viu amb el seu fill. Tensió i angoixa nòrdica sense límits.

8. Bedevilled: els coreans van a sac amb el director Jang Cheol-soo. Parlem d’una illa deserta, d’una família de tarats amb un marit extremament agressiu i d’una protagonista (Yeong-hie Seo) que no té cap problema per venjar-se de la manera més feroç. Al nivell del sadomasiquisme de Takashi Miike i no recomenable per a estómacs refinats.

9. Silent house: fa molta por la primera mitja hora, aguanta molt bé la segona, però la trama s’enfonsa al final del film. És el remake de La casa muda, està rodat en un pla continu amb un evident homenatge a La soga, d’Alfred Hitchcock, i el cinema de Sokurov (tot i que durant la filmació varen haver de tallar i muntar per qüestions tècniques) i val la pena per passar por durant una bona estona (algunes escenes et fan posar la pell de gallina). És el primer film de Laura Lau, una gran promesa.

10. Sinister: sí, les cases embruixades i els escriptors encara tenen cabuda als films de por aquest 2012. El mèrit principal és l’actuació d’Ethan Hawke i el pitjor potser, la poca originalitat de la trama (més del mateix), tot i que estigui molt ben rodada.

11. Inbred: la regió de Yorkshire és l’indret perfecte per fer un film tipus Deliverance amb personatges escabrosos i endogàmics. Salvant distàncies amb la pel·lícula de John Boorman, el film té escenes del tot repulsives amb hillbillies plens de defectes físics, mentals i genètics. M’estic plantejant seriosament d’anar a visitar la regió per fer una mica de turisme bastard.

12. The loved ones: tot i que és del 2009, té data d’estrena oficial aquest 2012.The loved ones és, sens dubte, el millor film de terror de l’any. El continent de les antípodes apareix un altre cop amb una protagonista adolescent i un pare que fan servir la tortura com a eina per portar a terme els seus objectius més descabellats. Si us agrada l’horror sense contemplacions aquest  és el vostre film; esteu davant d’una autèntica obra d’art.

Autor: Víctor Gonzàlez

Professor i formador pedagògic en llengües i noves tecnologies per a escoles internacionals. Crític de cinema a @elsbastards

18 comentaris

  1. Farem cas de les recomanacions, sobretot les que queda clar que valen la pena. Amb el cine de terrors’ha d-anar en compte de no perdre el temps ultimament. Gracies victor. Per cert, al Mercadona fan una oferta d’Amics de marca blanca Hacendado. Ho dic per si li vols comentar a en David Mann…

  2. S´ha d´anar en compte amb el terror com molt bé dius. Algunes no són perfectes però valen la pena. No es pot comparar amb el que es va fer durant els 70 i 80, és clar. Envio el missatge de l´oferta del Mercadona al gran David Mann, personatge bastard que segurament es mereixi un article dedicat a ell en un futur pròxim.

    • Gràcies per pensar en mi!

      Pel que fa a la llista… shit!
      Realment tens el gust allà on l’esquena per l’honor.
      Dubto que aquestes siguis les millors pelis de terror que has vist, penso que són les úniques que has vist i havies de fer un post…

  3. Gràcies per honorarme amb els teus comentaris. La majoria d´elles han guanyat premis internacionals importants. Hauràs de parlar aleshores amb els membres dels jurats que les han alabat, no amb mi. Algunes són irregulars (com he indicat) , d´altres grans obres d´art com ¨The Loved ones¨, ¨Bedevilled¨ o ¨Asylum Blackout¨, com tothom que les ha vist ja ho sap. La teva crítica per la crítica és buida ja que no et refereixes a cap dels films que jo he col.locat. Et recomano aleshores que deixis de llegir els meus posts i segueixis amb la recerca d´amics o coneguts. Perdre un lector destructor no em farà cap mal.

    • Si el criteri són els premis rebuts estem ben arreglats!
      Continua així que al final potser podràs publicar al “Muy interesante”
      o a “Cahiers de cinema”. Vas per bon camí.
      Amics per sempre. No et deixaré mai…

      • Bé, tenir un seguidor a la contra sempre fa gràcia i és exòtic. T´ho dic mentre em prenc una
        ¨pinya colada¨

      • Podríes ser una mica més constructiu, no?
        Generar debat és molt interessant però amb arguments sòlids
        i recomenacions. Que et sembla?

        • ho deia a en David, ok?

  4. Llastima que aquestes pel·lis no arriben a les pantalles catalanes. Només s’hi ha estrenat Rec3 i perquè és d’aquí, si no ni això!!
    De la llista he vist The loved Ones i la vaig trobar molt interessant, la relació paterno-filial genial!! i els actors fantàstics!!
    Haurem de piratejar les demés, no?

  5. Cert. S´estrenen de forma irregular i és una pena. Maluaradament ens arriba sempre el que és més comercial, tot i que els bastards no perdem mai l´esperança.

  6. Aquest en david mann hauria de fer algun aarticle de colaboracio, aixi podríem veure que tal escriu i que coi pensa, a part de criticar a en victor. Es molt facil fer-ho des de l’anonimat i amb un pseudonim. Aviam si et mulles com aquest bastard i argumentes mes les teves critiques de les critiques.

    • Clar… Capità Drake no és un pseudònim… vaja… coherència…

  7. A mi rec 3 em va encantar. Des d’un bon principi, lligant-ho amb les anteriors, esteticamnet i conceptual. Enginyosa i divertida. Gran paco plaza. La resta, per veure.

  8. Amb Rec he de confessar que vaig patir deformació professional a la primera part. Dos anys de casaments com a cameraman són encara arrel de malsons.

  9. M’apunto els dos llistats de pelis de por per veure en dies de pluja i manta.
    Capità Drake, veig q1ue no coincidim en res. Rec 3 em va defraudar força.

    • Per gustos i colors… Jo tbe he treballat anys filmant casaments i per aixo vaig disfrutar veient com moren els convidats. Enginyosa i divertida

  10. Víctor Ribas

    Ostres, ja veig que faig tard, però jo recomanaria les 2 franceses “à l’interieur” i “martyrs”.

    • Víctor Ribas

      coi, ara ho he vist, del 2012…no m’entero de res XD. la d’asylum blackout te bona pinta.

Escriu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*