Menú de navegació+

12 films de terror: els imprescindibles del 2012

Publicat el 5 novembre, 2012 per a Cinema |

A+ | a-

Quins són els films que no us podeu perdre aquest 2012? Aquí teniu una llista de les que jo crec que són les més interessants i que tenen data d’estrena als cinemes comercials segons Movieweb aquest 2012, tot i que alguns siguin d´anys anteriors.  American Mary i Antiviral, que encara no he vist, potser hauran d’esperar una mica per entrar a la llista.

1. Rec 3 Genesis: amb un començament irregular i tediós, Rec 3 es torna interessant durant la segona part. Val la pena seguir a la protagonista (Leticia Dorela) amb la serra mecànica i molta dosi de mala llet. L’escena final deixa l’espectador gelat a la butaca.

2. The theatre bizarre: diferents directors, incloent-hi Tom Savini, tenen el repte d’espantar el públic en 15 minuts. Sis episodis en una més que interessant proposta de producció francoamericana i un element comú: el teatre estrany ocupat per un home-marioneta (Udo Kier) que és el nexe entre les històries grotesques que s’hi presenten.

3. Project: S.E.R.A: ciència-ficció i terror combinat en un curtmetratge excel·lent que ha fet parlar molt els aficionats al gènere. Benjamin Howdeshell dirigeix, un nom que potser us sonarà ja que és el muntador de la majoria de films de Resident evil.

4. GYO: Tokio fish attack: el cinema d’animació japonès ens presenta una història exquisida de peixos mutants. Una sensacional sorpresa de la qual ja he parlat en un article anterior i que s’acaba de presentar a Sitges.

5. Redd Inc.: Austràlia es posa dura amb Nicolas Hope fent d’un cap psicòpata que tortura els seus empleats. Tom Savini utilitza el seu geni en la secció de maquillatge sanguini amb un neo-Bateman en temps de crisi.

6. Asylum blackout: en la millor tradició de John Carpenter (grup de cuiners atrapats en un psiquiàtric-presó), tenim un film amb un ritme més que envejable. Personatges creïbles, acció trepidant i violència extrema que porta l’espectador a endirsar-se en l’abisme del més pur terror (s’ha de veure en pantalla gran). Superlativa; una de les meves preferides.

7. Babycall: film noruec amb Noomi Rapace (la protagonista de The girl with the dragon tatoo),  una cangur que sent veus fantasmagòriques al monitor a l’apartament gris on viu amb el seu fill. Tensió i angoixa nòrdica sense límits.

8. Bedevilled: els coreans van a sac amb el director Jang Cheol-soo. Parlem d’una illa deserta, d’una família de tarats amb un marit extremament agressiu i d’una protagonista (Yeong-hie Seo) que no té cap problema per venjar-se de la manera més feroç. Al nivell del sadomasiquisme de Takashi Miike i no recomenable per a estómacs refinats.

9. Silent house: fa molta por la primera mitja hora, aguanta molt bé la segona, però la trama s’enfonsa al final del film. És el remake de La casa muda, està rodat en un pla continu amb un evident homenatge a La soga, d’Alfred Hitchcock, i el cinema de Sokurov (tot i que durant la filmació varen haver de tallar i muntar per qüestions tècniques) i val la pena per passar por durant una bona estona (algunes escenes et fan posar la pell de gallina). És el primer film de Laura Lau, una gran promesa.

10. Sinister: sí, les cases embruixades i els escriptors encara tenen cabuda als films de por aquest 2012. El mèrit principal és l’actuació d’Ethan Hawke i el pitjor potser, la poca originalitat de la trama (més del mateix), tot i que estigui molt ben rodada.

11. Inbred: la regió de Yorkshire és l’indret perfecte per fer un film tipus Deliverance amb personatges escabrosos i endogàmics. Salvant distàncies amb la pel·lícula de John Boorman, el film té escenes del tot repulsives amb hillbillies plens de defectes físics, mentals i genètics. M’estic plantejant seriosament d’anar a visitar la regió per fer una mica de turisme bastard.

12. The loved ones: tot i que és del 2009, té data d’estrena oficial aquest 2012.The loved ones és, sens dubte, el millor film de terror de l’any. El continent de les antípodes apareix un altre cop amb una protagonista adolescent i un pare que fan servir la tortura com a eina per portar a terme els seus objectius més descabellats. Si us agrada l’horror sense contemplacions aquest  és el vostre film; esteu davant d’una autèntica obra d’art.

Autor: Víctor Gonzàlez

Professor i formador pedagògic en llengües i noves tecnologies per a escoles internacionals. Crític de cinema a @elsbastards