És 31 d’octubre del 2012 i aparentment res ha canviat a Girona. La grisa, humida, misteriosa i trista Girona. Pels seus carrers foscos, estrets i empedregats no s’hi veu ni una ànima. La pluja amenaçadora del matí ha donat pas a un cel enlluernador. La lluna, quasi plena, comença a minvar.
Són les vuit del vespre. La catedral impera majestuosa sobre la ciutat. Però avui desprèn una llum fora del que és habitual. Als seus peus s’hi comencen a aglutinar tot de vianants que pressenten que aquesta nit tot canviarà.
Entre els rostres, vermells per la fred, dels visitants hi distingim, amb comptagotes, l’horror. Allò que crèiem impossible ha esdevingut real: els zombis caminen entre nosaltres.
Si primerament la seva presència sembla anecdòtica, de mica en mica tot va prenent caire de plaga. 250 zombies prenen blasfemament les escales de la catedral i deixen esfereïts tots aquells que els contemplen. El seu lema: “Comença la 1a Acocollona’t Zombie Walk de Girona”.
Entre la massa putrefacta hi ha tot tipus de no-morts, des dels infectats fins als clàssics, morts recents i d’altres podrits, casolans i professionals. Adolescents, nens, pares, madurets. Els ressuscitats no entenen d’edats. De metges a militars, col·legiales, punks i vuitanteros, mags i d’altres mossegats i convertits mentre anaven en pijama.
L’amenaça zombi es propaga en un llarg recorregut. Des de les escales de la catedral fins a Correus. És aquí on la comitiva devoradora de cervells es detura en sentir una cançó que els remou, plaentment, les vísceres. Thriller sona de fons, i un Michael Jackson en baixa forma comença a fer el ball representatiu de la cançó, seguit per tota l’horda de morts vivents. Segueixen fins al pont de Pedra cridant “brains”, “cervells” i paraules indesxifrables. Des de la Rambla fins a les Ballesteries, sempre sota la mirada atenta i horroritzada dels vianants i conductors. Alguns cotxes es veuen amenaçats realment per algun zombi molt afamat, que s’atreveix a enfilar-se al vehicle sembrant la por entre la resta d’humans. El recorregut acaba, després de molta diversió post mortem, a la plaça del Vi, davant l’ajuntament, on toca fer la foto de grup final.
Els rostres decrèpits de tots els que resten expressen el mateix: ha estat un èxit.
Una Zombie Walk a la qual una servidora augura moltes més edicions. I no només ho dic jo; fonts de l’organització del festival asseguren que va ser tota una sorpresa veure l’acceptació que va tenir la convocatòria, tant a les xarxes socials com en l’esdeveniment mateix, i les ganes que hi van posar tots els participants. Els maquillatges i les caracteritzacions es veien fetes amb molta traça i, sobretot, amb moltes ganes. L’esperit que hi regnava era alhora respectuós i de rauxa. Tot un detall que s’atorgui, per premiar aquests esforços i la bona sintonia, un premi al millor ressuscitat, que aquest any ha tingut l’honor de guanyar Olga Petrenko. Per celebrar la cloenda del festival, què hi podia haver millor que anar a la sala Tourmix a escoltar Esteso’s Combo i acabar, amb ritme, la vetllada.
Només em resta donar les gràcies a tot l’staff i l’organització de l’Acocollona’t per tot l’esforç i les ganes posades durant tot el festival, i per haver complert el somni de molta gent: infestar Girona.
Autor: Anna Vilaró
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/Taxidermica
- Facebook: https://www.facebook.com/anna.vm.752