Menú de navegació+

El malaltís manicomi d”American Horror Story’

Publicat el 20 novembre, 2012 per a Sèries |

A+ | a-

American Horror Story va ser, juntament amb Homeland, una de les sorpreses més agradables de la temporada passada a la graella de televisió nord-americana. Una sèrie atrevida i terrorífica que girava al voltant d’una casa encantada amb tota una colla de personatges que representaven fidelment assassins en sèrie de la història d’Amèrica. La presència de la gran Jessica Lange –premiada amb un globus d’or– va ser un plus afegit perquè la sèrie triomfés.

Ara s’ha estrenat la segona temporada i els guionistes han donat una clau de volta més a l’entrellat. Han trencat amb el passat i han iniciat un nou argument. Això sí, alguns protagonistes de la primera temporada repeteixen, però ara canvien de personatge. Una aposta arriscada, que els hi ha acabat sortint bé. Jessica Lange, per exemple, ha passat de ser una veïna enigmàtica a una monja que té desitjos libidinosos. El mateix passa amb altres protagonistes. Aquest cop la casa encantada ha deixat pas a un manicomi, que dóna molt més joc. Els ingredients són els mateixos: terror, assassinats, ambients malaltissos, decorats rococó i un conjunt d’arguments paral·lels que es van descabdellant.

I ja us podeu imaginar la fauna que corre per allà: un doctor sàdic amb una certa semblança amb el nazi Joseph Mengele; una retardada mental que va matar un nadó i li va tallar les orelles; un home que tot el dia s’està fent palles; una nimfòmana que xupa la primera polla que troba; una jove monja que experimenta un sobtat desig sexual; una fràgil noieta que ha matat el seu pare i la seva madrastra; un noi amb aparença angelical que està acusat d’haver assassinat i arrencat la pell a tres dones; uns estranys monstres que deambulen per les rodalies de l’edifici, etcètera.

A partir d’aquests freaks es recorren les terrorífiques vivències del manicomi i les històries que s’hi amaguen. Cada personatge té un cantó fosc i capítol rere capítol els cantons foscos es van superant. I els guionistes també intenten provocar la societat nord-americana més purista i conservadora amb una sèrie de qüestions que molts cops són tabús: el lesbianisme; el sexe a l’Església, etcètera.

Una segona temporada, per tant, que està a l’altura de la primera i que en alguns moments la supera. Cent per cent recomanable per als qui aprecien el cantó més fosc de les coses.

Autor: Marc Bataller @marcbataller

Fan de Sons of Anarchy i els clàssics dels 80 amb Stallone, Schwarzenegger i Van Damme. I, sobretot, anticahierista!!!