Menú de navegació+

La nit en què van matar Bin Laden

Publicat el 14 gener, 2013 per a Cinema |

A+ | a-

L’11 de setembre de 2001 les torres bessones de Nova York van ser destruïdes per l’impacte de dos avions. En aquell moment molts de nosaltres desconeixíem qui havia dissenyat aquell atac, a partir d’aquell moment van anar apareixent imatges d’un home barbut que amb un kalashnikov a les mans declarava la guerra a Occident, era Ossama Bin Laden el líder d’una xarxa terrorista islamista que a partir de llavors escoltaríem nombrar-la en moltíssimes ocasions, Al Qaeda. A partir d’aquí tots coneixem la historia de l’ocupació d’Afganistan i de la guerra d’Iraq, aquesta última escudada en unes armes de destrucció massives que no van aparèixer mai. La convulsió va ser gran i el cinema la va retratar en diverses ocasions (United 93 (2006), de Paul Greengras o World Trade Center (2006) d’Oliver Stone en són alguns exemples de com es va retratar la commoció). A més de l’impacte dels atemptats, també s’han portat al cinema les guerres pròpiament dites des de Green Zone, Lions for Lambs (Leones por Corderos) o el magistral relat de la guerra d’Iraq Generation Kill de David Simon; ara potser faltava una part que darrerament també hem pogut veure en sèries com l’exitosa Homeland i ara en aquesta Zero Dark Thirty (La noche más oscura) de Kathryn Bigelow, l’espionatge.

Homeland i la pel·lícula de Bigelow coincideixen en el fet que totes dues les protagonitzen abnegades agents de la CIA (Maya i Carrie) obsessionades en capturar a un cap terrorista, a Homeland el fictici Abu Nazir i a Zero Dark Thirty el mateix Osama Bin Laden. A partir d’aquí les diferències són evidents i Bigelow elabora el seu relat com si es tractés d’una mena de reportatge periodístic que s’inicia en l’atac a les torres, i va resseguint diferents moments de la lluita contra Al Qaeda, la guerra d’Iraq, atemptat a l’hotel d’Aràbia Saudita, el del complex hoteler de Pakistan, els atemptats als busos de Londres, l’arribada al poder d’Obama i el canvi d’estratègia en la lluita i finalment el descobriment i captura de Bin Laden.

La pel·lícula no estalvia crítiques, sobretot en un inici que és una denuncia en tota regla d’uns mètodes d’interrogatori salvatges perpetrats durant el mandat de Bush en presons desconegudes del Pakistan, l’Afganistan i fins i tot Polònia. A partir d’aquí es van veient els problemes que l’Agència va tenir amb el nou enemic i a través de Maya anem sentint a dir que els antics mètodes de la guerra freda ja no serveixen: veiem encerts, errors, canvis en els mètodes, fins que finalment l’obsessió de Maya acaba amb la detecció del lloc on Bin Laden i un dels seus “missatgers” estan confinats i possibilita l’atac que acabarà amb ells.

La pel·lícula es veu des del punt de vista de la CIA, una evidència, ja que crec que el guionista Mark Boal no va poder parlar amb gaires jihadistes, i és evidentment un relat ficcionat a través de casos molt reals de com s’ha desenvolupat la guerra contra el terrorisme islamista als Estats Units, potser sí que és com diuen molts un film propagandístic, el revers de la famosa foto d’Obama i Clinton supervisant l’atac, però és també un relat elaborat d’allò que no sabem del cert, ja que tot resta en secret d’Estat, però que intuïm que en molts punts podria haver estat així i si no ens enganyen a la perfecció.

Bigelow treballa perfectament la trama, el relat i com ja ens va ensenyar a The Hurt Locker (En terra hostil) sempre posa la càmera en llocs apropiats pel bon desenvolupament de la historia com demostren les magistrals càmeres subjectives de l’escena de la captura. Aquest bon fer i les excel·lents interpretacions Jessica Chastain, Joel Edgerton i dels secundaris Kyle Chandler, Édgar Ramírez (aquí a l’altra banda d’on estava a Carlos d’Oliver Assayas) i el majestuós Gandolfini com a cap de la CIA, fan que aquesta sigui una aposta segura pels Oscar i una aposta segura per anar a veure aquest dies a les sales.

Un retrat del dia que va alegrar a molts americans, el dia de la venjança que tant bé ens va ensenyar des del punt de vista informatiu Aaron Sorkin a The Newsroom. En paraules de Will McAvoy “Senyors, senyores estic en disposició d’anunciar-los que les nostres tropes han eliminat avui Ossama Bin Laden”, eliminat en la nit més fosca.

Autor: Jordi Dorca

Sóc programador del Museu del Cinema. Escric a la Revista de Girona i sobre cinema i sèries a Els Bastards.