Robert Zemekis, quan s’hi posa, sap fer pel·lícules excel·lents. Només hem de repassar la seva filmografia per veure que és l’artífex de Regreso al futuro (1985), La muerte os sienta tan bien (1992) o alguns episodis d’Historias de la cripta. Els seus començaments són realment interessants. Si no els heu vist, repasseu el seu primer curt, The lift (1972) i el migmetratge (esbojarrat i caòtic), A field of honor (1973), dues petites gemmes d’uns començaments com a estudiant de cinema estel·lars.
Forrest Gump (1992), tot i que li va reportar grans èxits de públic i de l’acadèmia, sempre l’he trobat banal. Part del film es va rodar a Savannah, a Georgia, ciutat magnífica que vaig visitar aquest octubre, i on encara es pot trobar al lloc on Forrest s’asseu al famós banc –ara desaparegut– una petita placa que sempre està envoltada de fanàtics del film, fent fotografies obsessivament.
Tot i que defensi l’eclecticisme del senyor Zemeckis, millor oblidar-se d’alguns dels seus films. Penso en Contact (1997), Lo que la verdad esconde (2000), Cast away (2000) i Beowulf (2007), massa material fílmic molt mal fet per un director que sap muntar una bona història en cel·luloide quan vol i l’interessa.
Flight és un producte visual extraordinari. Denzel Washington, el pilot alcohòlic que salva la tripulació amb un espectacular viratge de l’avió, és un dels actors afroamericà més carismàtics de Hollywood (llàstima que hàgim perdut de vista Danny Glover). La relació entre ell i la droggoadicta Nicole (magníficament interpretada per Kelly Relly), el seu germà traficant de cocaïna (amb un imponent John Goodman) i el grup d’advocats que el rodegen, fan del personatge un fals heroi que viu en la immensitat d’una mentida sense fi. Les escenes de l’avió són potser les millors que s’han fet en cinema des de Lost. O sigui que esteu avisats, l’espectacle visual és de primera.
Recordem, abans d’acabar, alguns detalls cabdals de la figura de Robert Zemeckis: és considerat a la comunitat de Hollywood com un dels personatges virtuosos dels efectes especials, Steven Spielberg és amic personal seu i li ha produït la majoria dels films que ha fet com a director, li encanten els documentals (en veu com a mínim un cada dia) i és un addicte a la feina, s’ha dedicat, sense descans, a dirigir, produir i fer guions de tota mena de productes visuals.
Com a cineasta, té les idees ben clares: «Mai podré ser com Hitchcock i fer només un sol tipus de pel·lícula. Per mi, qualsevol cosa que és bona val la pena.»
Autor: Víctor Gonzàlez
Professor i formador pedagògic en llengües i noves tecnologies per a escoles internacionals. Crític de cinema a @elsbastards
- Web: http://www.exuc.org/
- Twitter: https://twitter.com/Exuc
- Facebook: https://www.facebook.com/vikgo