Aquest 2013 és un any de comiats de sèries. La primera a deixar-nos ha estat Fringe i a partir d’aquí els adéus aniran caient un rere l’altre: Treme, Dexter, Breaking Bad o Spartacus. Centrem-nos en aquesta última. La sagnant ficció arriba a la tercera temporada (amb una preqüela inclosa) amb uns bons índexs d’audiència i amb la intenció de deixar el producte en ple clímax per així evitar estirar la història innecessàriament. Aquest cop Spartacus ja s’enfronta a tomba oberta amb l’Imperi romà amb unes batalles que beuen directament de la magnífica 300. Ara ja no són lluites cos a cos a l’arena, són disputes entre exèrcits, entre esclaus i amos.
I aquest és el pretext per oferir allò que busca l’espectador de Spartacus: sang, cranis rebentats, membres amputats i una mica de sexe. Enmig d’aquest festí apareix Spartacus i el seu odi per matar tot allò que fa ferum de romà sempre amb un únic objectiu: derrocar Roma. Però davant seu tindrà un perillós enemic, el general Marc Cras. Un general que, segons alguns rumors, podria protagonitzar un spin-off quan s’acabi Spartacus.
Personalment m’agradava més Spartacus quan l’acció se centrava en els combats dels gladiadors. Ja serà hora de fer una valoració global a l’abril quan s’acabi la sèrie, però fins ara hi ha dues escenes que són gairebé insuperables: en la primera temporada, el combat entre Spartacus i Crixus contra Theokoles, l’invencible guerrer conegut com l’ombra de la mort; i en la segona, la caiguda del circ romà de Capua.
[tube]http://www.youtube.com/watch?v=-Sie-uSHS10[/tube]
Autor: Marc Bataller @marcbataller
Fan de Sons of Anarchy i els clàssics dels 80 amb Stallone, Schwarzenegger i Van Damme. I, sobretot, anticahierista!!!
- Web: http://www.caperrada.com
- Twitter: https://twitter.com/marcbataller
- Facebook: https://www.facebook.com/marc.b.serra