Menú de navegació+

Decàleg per entendre l’èxit de ‘The Walking Dead’

Publicat el 11 febrer, 2013 per a Col·laboradors, Sèries |

A+ | a-

Les històries sobre zombis estan més “vives” que mai. Algú va voler enterrar abans d’hora a un dels serials més interessants de la TV actual, The Walking Dead després de la seva segona temporada. Potser, en finalitzar una prometedora primera temporada, el retorn va ser decebedor; però en canvi va servir per fidelitzar al públic més fanàtic de la sèrie.

Per tant, ara quan arrenca la finalització de la tercera temporada i s’ha anunciat la quarta entrega de la saga, el suc per exprèmer més històries i fer ressorgir més personatges pot aportar-hi moltes coses interessants a The Walking Dead.

En el fons les històries sobre zombies van nèixer a finals dels anys 60 i fins a la data sempre han comptat amb una parcel·la dins el cinema de terror; i fins i tot, en els darrers anys s’ha convertit en un gènere per sí sol.

La critica social sobre la societat alienada segueix vigent a cada nova aportació i serveix per entendre que el pensament únic és una fórmula màgica per als governs totalitaris. Els supervivents són els únics éssers que no segueixen el mateix camí i es neguen a moure’s com ànimes en pena.

I és que The Walking Dead pot tenir totes les temporades que vulgui gràcies a viure d’un decàleg de films que serveixen per entendre que la continuïtat de les històries de zombies es manté vigent.

1.- La noche de los muertos viventes

La gran pel·lícula de l’especialista del gènere (fins i tot considerat el creador d’aquest tipus de films) George A. Romero. El film, de l’any 1968, s’ha convertit en un autèntic referent. Algunes de les seves escenes ja s’han convertit en un element referencial del cinema de terror.

2.- El amancer de los muertos

El gran remake. D’adaptacions, recreacions, relectures o remakes sobre la pel·lícula mencionada anteriorment s’en han fet moltes, però aquesta s’ha convertit en un relleu més que digne. Al mateix temps, Zack Snyder es donava a conèixer amb aquesta aportació abans de convertir-se en un realitzador de referència (300, Wachtmen).

3.- Braindead

La més inclassificable. La pel·lícula la va filmar el mateix Peter Jackson (El Hobbit) combina cinema gore amb la comèdia. La barreja de vísceres i humor negre l’ha convertit en un autèntic referent des de la seva aparició al 1992.

 

4.- REC

Una història amb un estil propi. El terror arriba a un barri de la zona alta de Barcelona i sens dubte, ja és la millor pel·lícula catalana del gènere de la història. Tot i això, les dues seqüeles que després s’en van fer no han estat prou reeixides.

 

5.- Zombies Party

La més divertida. Amb un estil particular de comèdia anglesa va ser el trampolí del seu creador Simon Pegg. El film mostra el que seria el manual de supervivència de molts de nosaltres, si no ens podem amagar a casa l’únic espai per evitar als zombies és traslladar-se al bar de la cantonada.

6.- Dead Set

El primer salt a la petita pantalla. El més important és el seu sarcame, ja que utilitza als concursants d’un reality per aillar-los de la realitat. La plaga es desplega per tot el món menys pels estudis de TV on hi han els protagonistes; a partir d’ara el concurs es converteix en una lluita per la supervivència. Un nou èxit d’una sèrie de la BBC.

7.- El ejercito de las tinieblas

Tercera entrega de la saga creada per Sam Raimi després de Posesión infernal i Terrorificamente muertos. Directament ens trasllada des d’un supermercat fins a l’Anglaterra del segle XIII, on un petit poble viu atemorit per un exercit sorgit del més enllà. Sens dubte, el millor film de Sam Raimi.

8.- Bienvenidos a Zombieland

La porta oberta al públic adolescent. El film camina entre la crítica social i la comèdia, mentre utilitza un grup reduït de supervivents que són majoritariament adolescents. Un punt a part és la “genial” aparició de Bill Murray, cinc minuts de glòria que són imprescindibles.

 

9.- 28 días después

El cinema digital reinventa el cine. 28 días después, no deixa de ser un nou exercici visual malgrat es manté dins les regles del gènere i hi aporta un aire fresc. La col·laboració entre el director de Trainspotting i el novel·lista Alex Garland ens trasllada a un Londres desèrtic i apocalíptic.

10.- The Walking Dead

La gran sèrie televisiva, en definitiva, el salt que necessitaven els morts vivents. La petita pantalla li ha donat un nou impuls a aquest tipus d’històries, on hi entra una barreja de gèneres que converteix cada capítol en una autèntica sorpresa. La seva projecció provoca que hagis de marcar la programació al calendari.

Narcís Mir

Autor: Narcís Mir

  • Web: