Per molt que miro i remiro el nou anunci d’Estrella Damm no l’acabo d’entendre. Anem per parts. Veiem un vaixell de pesca navegant mentre sentim de fons una havanera interpretada a l’anglesa per uns succedanis de Simon & Garfunkel, tot embolcallat amb un preocupant rotllo Coca-cola. La cosa, lluny d’acabar aquí, no fa més que començar. Primer veiem al cosí germà del xino cudeiro, que resulta ser Hideki Matsuhisa, el xef d’un conegut restaurant japonès a Barcelona, alternant les seves mirades gens furtives entre l’horitzó incert de popa i la complicitat d’una fornida tripulació pesquera, exceptuant el jugador del Barça Cesc Fàbregas. Simon & Garfunkel segueixen cantant mentre descobrim que el motiu de pesca eren gambes. Cesc Fàbregas fa veure que fa alguna cosa, bàsicament riure, dir «espectacular» quan es fot les tapetes de sushi que ha preparat el seu nou amic, el Hideki cudeiro, i beure Estrella previ brindis al sol. Finalment, l’esgotadora (¿?) jornada pesquera arriba a la seva fi amb un pla final que ens descobreix el pesquer navegant cap a un horitzó de tornada tenyit ara del color de la posta de sol, mentre l’eslògan «Mediterràniament» se superposa elegantment per fosa.
I què coi significa tot això? Que a Cesc Fàbregas li agraden les gambes? Que al japonès rialler cosí germà del xino cudeiro li agraden les tripulacions fornides? Que Estrella Damm s’ha de beure mentre pesques gambes? Que si pesques, fot-li a la cervesa? Que si beus no condueixis? No entenc el propòsit del missatge més enllà del «beu-me i seràs guai». El més trist d’això és intentar lligar aquest espot amb el Mediterrani, vilipendiant directament la cultura mediterránea. Ho trobo tot tan estúpid, tan pueril, de tan mal gust, que no em puc creure que tota una marca com Estrella Damm es vengui a aquestes collonades pamfletàries. Alguna cosa deu haver de fer per sobreviure, és clar, perquè si hagués de dependre només del gust que té el producte… Per sort jo sóc més de whisky i orxates, com els cànons bastards exigeixen, i no tinc aquests problemes de personalitat. No m’apassiona la cervesa, i encara menys quan les seves marques juguen a apropiar-se d’estats d’ànim, de paisatges idíl·lics, o d’oficis durs i vocacionals que mereixen un respecte, banalitzant-los, reduint-los al missatge únic del «beu-me i seràs guai», com tan bé ha predicat durant dècades Coca-cola, i més tard totes les marques de refrescos, cotxes i colònies en bloc, entre d’altres.
Que la majoria de la publicitat que es fa avui en dia tracta d’imbècil el consumidor no és cap novetat, i que Estrella és una de les marques que més punts estan fent darrerament per liderar aquesta línia de presa de pèl general, és més que evident. A qui pretén dirigir-se aquesta campanya? La gent a qui agrada el Mediterrani? Els pescadors? Els nens de papà? Els japonesos riallers xefs de restaurants barcelonins i cosins germans del xino cudeiro? Cesc Fàbregas? L’afició del Barça? La comunitat imbècil en general? Mediterràniament? No, gràcies.
Autor: David U. Ruiz / @callahan_ruiz
Realitzador, guionista, crític de cinema a @ElsBastards i @AraGirona, i pare d'@Scalletti, @elsputusamos, @FactoriaCorman i @Acocollonat