La monstruositat inquieta. Igual com inquieten aquells que encarnen el desconegut, l’altre, allò diferent al jo. El zombi és, actualment, la figura de moda que millor representa aquest desconegut. Hi conviuen la vida i la mort, un dels grans tabús de la nostra cultura.
A part de simbolitzar la diferència, els zombis sempre han estat l’excusa per poder retratar la maldat humana. Recordeu sinó la mítica Night of the living dead (George A. Romero, 1968) els militars passats de rosca de 28 days later (Danny Boyle, 2002) o actualment The walking dead (Frank Darabont, 2010). En totes els zombis cedeixen el seu protagonisme, superats pels conflictes entre els homes i la seva mútua desconfiança. El gran tema és, doncs, el nivell de ferotgisme –animalitat a la qual es veu abocat l’home en un estat de supervivència extrem.
In the flesh (BBC, Dominic Mitchel, 2013) fa un pas més enllà del que estem acostumats a veure. No ens trobem davant l’epidèmia zombi sinó un cop aquesta ha estat controlada. A més, s’ha trobat una cura que permet fer tornar la capacitat de raciocini als morts vivents, ara tractats com a malalts de la síndrome del parcialment mort. La reinserció dins la quotidianitat serà el gran repte d’aquests malalts i de les seves famílies. Per què? Perquè els homes no oblidem, i aquests que ara s’estan curant, en el seu dia van ser caníbals assassins. La base que genera el desconcert dels humans és clara: aquests zombis readaptats, què són ara? Vius? Morts? Morts vivents? Els funcionarà sempre la medicació? Tornaran a atacar? Com ens hi podem relacionar després d’aquesta gran matança mútua?
Durant el primer episodi de la sèrie, seguim un d’aquest exzombis en la seva readaptació al món real, en una ciutat que es mostra contrària a les noves lleis de reinserció, incentivat per un grup de radicals antizombis en hores baixes, l’anomenat cos de voluntaris humans. La cacera de bruixes està servida.
Tres capítols seran el total d’aquesta primera temporada. Els britànics sembla que han après les claus de l’èxit: qualitat i concisió. Cal destacar del capítol pilot: les sessions de teràpia de grup i la readaptació del protagonista al seu entorn familiar, on un altre cop els que mostren més problemes per acceptar la situació són els humans. In the flesh demostra que zombis i drama poden anar lligats de la mà i donar, com a resultat, un molt bon producte audiovisual. No espereu sang i fetge tal com estem acostumats, el que tindreu serà la crueltat i la venjança de l’home contra l’home.
Autor: Anna Vilaró
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/Taxidermica
- Facebook: https://www.facebook.com/anna.vm.752