Menú de navegació+

No només de sang viu el zombi

Publicat el 22 març, 2013 per a Sèries |

A+ | a-

The Walking Dead ha tornat a posar de moda els zombis, aquelles criatures que fa dècades va gestar el mestre George A. Romero. S’estan convertint en una nova icona de la televisió, però enfocats des d’un punt de vista més reflexiu. En moltes ocasions, els zombis només són l’excusa perfecta, el macguffin, per parlar de les misèries de la societat. Passa quan The Walking Dead es converteix en The Talking Dead i Rick i companyia fan llargs –i interessants, per més que pesi a algú– monòlegs i diàlegs sobre com és el nou món apocalíptic o com reaccionem les persones quan som portades al límit. Per exemple, el recent face to face entre Rick i el governador, asseguts en una mateixa taula i amb un got de whisky a la mà, va ser sublim. Una lluita de poders que posa en evidència que, ni enmig d’una invasió de zombis, els humans podem viure en pau. Som una espècie lamentable.

Aquesta realitat paral·lela també apareix a Les Revenants, una sèrie francesa de Canal +, que va ser una de les grans revelacions de l’any passat. En aquest cas no són zombis com a tal. No mengen carn humana ni persegueixen la gent. Es tracta de persones que ressusciten i tornen a la vida amb la mateixa aparença que el dia que van morir. Sense ferides, sense cames trencades, sense caps esberlats. Són com nosaltres. Això sí, no han envellit. Aquest fenomen es concentra en un poble francès, que veu com part dels seus habitants van reapareixent de mica en mica.

El debat de Les Revenants se centra en com la societat o els familiars s’adapten a aquests morts vivents. Alguns ho fan amb estupor; d’altres amb incredulitat; d’altres amb ràbia; d’altres amb amor; d’altres se suïciden en veure com torna la seva dona després de trenta anys, etcètera. Què faries tu? Una certa metàfora, amb tocs fantàstics, de com s’integren uns nouvinguts i com pot afectar aquesta situació a la convivència d’un veïnat. En resum, una bona sèrie, que té alguns moments angoixants i que manté el ritme en tot moment. A hores d’ara ja té confirmada una segona temporada, que haurà d’aclarir el perquè d’aquest seguit de resurreccions, i un remake als Estats Units. Una constatació que no només als Estats Units o al Regne Unit fan bona televisió. Un dels punts negatius en la seva contra és la reacció poc creïble d’un pare en veure com torna la seva filla adolescent, la Camille, que va morir en un accident de trànsit. La mare gairebé ni s’immuta ni s’entranya i l’única que mostra sentiments contrariats i de por és la germana.

Les Revenants no és l’únic producte de zombis que els francesos han fet amb dignitat últimament. El 2009 va arribar a les pantalles La Horde, una més que acceptable pel·lícula, que en aquest cas sí que compleix els cànons tradicionals: sang i sang i cervells i cervells.

I continuant en aquest mateix camp, la BBC també acaba d’estrenar una sèrie de zombis, que deixa de banda la carnisseria i les vísceres i que s’impregna d’un to dramàtic. Una mica com Les Revenants. Estem parlant de In the flesh, una minisèrie de tres capítols d’una hora i mitja de durada cadascun, que narra la història d’un mort vivent, Kieren, que és curat de l’epidèmia de zombis i que torna a casa seva a viure amb la resta de comunitat d’humans. Però no tothom veurà amb bons ulls la integració d’aquesta minoria. Una nova constatació sobre com alguns sectors de la societat han de lluitar fins a la sacietat per ser acceptats.

[sz-youtube url=”http://www.youtube.com/watch?v=7aNHFbC1OBc” /]

Autor: Marc Bataller @marcbataller

Fan de Sons of Anarchy i els clàssics dels 80 amb Stallone, Schwarzenegger i Van Damme. I, sobretot, anticahierista!!!