Des que l’any 1960 Alfred Hitchcock va adaptar la novel·la homònima de Robert Bloch Psicosi fa molt de respecte fer-ne qualsevol versió nova, perquè caus en la comparació directa amb la magistral pel·lícula interpretada per Anthony Perkins i tens totes les de perdre. Gus van Sant va voler homenatjar el mestre amb un remake l’any 1996, filmant cada pla de manera exacta només amb l’objectiu de donar a conèixer el film original als joves, o això deia ell. Personalment em va semblar una bona pel·lícula, ben interpretada (el millor paper de Vince Vaughn a la seva vida) i amb una posada en escena acurada. Li van baixar critiques de tot arreu i semblava que ningú més ho tornaria a intentar, tret és clar del suposat biopic Hitchcock (2012) en què es relatava el rodatge del film. Ara s’ha estrenat la sèrie Bates motel, que explica l’adolescència de Norman Bates i la relació amb la seva mare.
El capítol pilot arrenca amb unes escenes intemporals en què es relata la desgraciada mort del
pare de Norman i el seu canvi de domicili al famós motel. La trama continua i descobrim que està ambientada en l’actualitat, per tant tenim el motel antic i rònec i les tecnologies modernes. Aquest pot ser el primer handicap de la sèrie, que convisquin els aspectes més clàssics de la història (ja no dic els de la pel·lícula original…) amb les preocupacions i actituds adolescents del moment actual.
Norman Bates, de 17 anys, interpretat amb molta solvència per Freddie Highmore, el Charlie de la fàbrica de xocolata d’en Tim Barton, és un noi tímid, amb poca autoestima i sotmès a les peticions de la seva mare, que no dubta a infligir xantatge psicològic al seu fill cada vegada que ho necessita (l’escena del sopar n’és un exemple). 
Tot i això, en Norman descobreix que les relacions personals en aquell poble poden anar bé, coneix les noies de la classe, són totes molt agradables i simpàtiques amb ell (la ment bastarda ja pensa com les matarà), i descobreix que desperta una atracció inusual en les dones que l’envolten. La mare, una fantàstica Vera Farmiga que si segueix així li caurà l’Emmy segur, s’estima el seu fill d’una manera molt passional, fins i tot en algun moment plana l’ombra de l’incest per la pantalla.
En el primer capítol es presenten els personatges, veiem una mica cap on anirà la sèrie i, sobretot, ens donen alguns detalls perquè els seguidors de la història original anem comprovant que fan bé la seva feina. Per exemple: sabem que la carretera que porta al motel està poc transitada, en Norman explica al film que des de la construcció de l’autovia no passa gaire gent per davant del motel, doncs aquí ara començarà la construcció de la nova carretera. Per acabar, cal dir que l’escena en què es presenta Nestor Carbonell (Lost) demostra que l’esperit de Psicosi està present en tot moment i que l’adaptació del guionista Anthony Cipriano (12 and holding) va per bon camí.
Autor: Jep Soler
L'home de pes dels Bastards. Nyerro. Tot depen.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/jepsoler
- Facebook: https://www.facebook.com/jep.soler.1