Menú de navegació+

No tots els Franco eren dolents, si més no, no del tot

Publicat el 6 abril, 2013 per a Cinema | 0 comentaris

A+ | a-

Jess Franco (1930) ens va deixar el 2 d’abril passat. Tenia 82 anys. El millor homenatge per aquest director bastard que li pot fer el Col·lectiu Bob Merrick és deixar constància de tots els pseudònims amb els quals va signar les seves 200 pel·lícules, l’última Al Pereira vs. the Aligator Women (2012) -per cert Hal Pereira, amb H, va ser un dels grans dissenyadors de producció del Hollywood daurat; director cinèfil fins a la mort, com es veu-. Franco, Jesús Franco, va estudiar piano i dret, però finalment va fer el més valuós que una persona pot fer o hauria de fer: viure la vida amb una llibertat absoluta que el va portar a rodar una autèntica i bastada obra que no es va resistir a tancar-se dins la cotilla del franquisme més ranci i castrant (com els Cahieristes). Aquesta és la seva biografia, la resta… bé, ho deixem per als estudiosos (que no Cahieristes castrats)

Joan Almirall, Rosa María Almirall, Clifford Brawn, Clifford Brown Jr., Clifford Brown, Juan G. Cabral, Betty Carter, Candy Coster, Terry De Corsia, Rick Deconinck, Raymond Dubois, Chuck Evans, Toni Falt, Dennis Farnon, Jess Franck, J. Franco, James Franco, Jesse Franco, Jess Franco, Jesús Franco, A.M. Frank, Adolf M. Frank, Antón Martín Frank, Jeff Frank, Jess Frank, Wolfgang Frank, James Gardner, Manfred Gregor, Jack Griffin, Robert Griffin, Lennie Hayden, Frank Hollman, Frank Hollmann, Frarik Hollmann, B.F. Johnson, J.P. Johnson, Yogourtu Ungue, James Lee Johnson, James P. Johnson, David J. Khune, David Khune, D. Khunne Jr., D. Khunne, David J. Khunne, David Khunne, David Kuhne, David Kunne, David Kühne, Lulu Laverne, Lulú Laverne, Franco Manera, J. Franck Manera, J. Frank Manera, Jesús Franco Manera, Jesús Manera, Jeff Manner, Roland Marceignac, A.L. Mariaux, A.L. Marioux, John O´Hara, Cole Polly, Preston Quaid, P. Querut, Dan L. Simon, Dan Simon, Dave Tough, Pablo Villa, Joan Vincent i Robert Zinnermann.

Molta merda, siguis on siguis, Jess!

Col·lectiu Bob Merrick

Autor: Col·lectiu Bob Merrick

No tindríem cop problema a gravar el front de Michael Bay amb un ganivet i ens vam sorprendre quan vam sentir: “Luke, jo sóc el teu pare”. Ah! Pell de gallina.

0 comentaris

Trackbacks/Pingbacks

  1. Jason Vorhees: l’entrevista que mai vaig poder fer | Els Bastards - [...] famosos aquest mes d’abril. El dia 2 ens va deixar Jess Franco i el col·lectiu li va fer un…

Escriu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*