El drac i la rosa. Episodi idoni per ser visionat en la diada de Sant Jordi o, si més no, durant la setmana. Agraïm als productors i guionistes, doncs, aquesta picada d’ullet als seguidors catalans. Estem davant un dels punts culminants d’aquesta tercera temporada, sobretot en els minuts finals. Així, Daenerys (la rosa) i el drac fan una exhibició de força, autoritat i poder que serà llargament recordada, digna d’allò que els seguidors de Martin (per cert, Jordi de nom) esperaven d’un dels moments més brillants de la nostra Khaleesi. All men must die, but we are not men, era l’eslògan del tràiler amb la cara de Daenerys feta una fúria per l’ambició d’un tòtil com Kraznys. És impossible no sentir un calfred en constatar de quina pasta està feta aquesta noieta.
Els bastards. El meu somni és un sopar dels Bastards en majúscules (o sigui, nosaltres) que acabi com l’escena a la granja de Craster, que resumiré sense spoilers.
Diàleg triat aleatòriament.
-Ets un putu bastard.
-Torna’m a dir bastard si tens collons (això dit amb una destral a la mà, és clar)
-B-A-S-T-A-R-D!
Bany de sang múltiple i totalment gore en què, com sempre, només sobreviu l’únic que no té ni un maleït ganivet de cuina a la mà, que seria jo (espero).
Fear and loathing in the Riverlands. En la primera temporada tots hauríem desitjat torturar fins a límits inimaginables Jammie Lannister després de la seva traïció a Eddard Stark. Doncs bé, ara ens fa llàstima. Imagineu-vos fins a quin punt l’estan passant pel Turmix. Amb la mà dreta penjada al coll (sic), la humiliant escena que veiem sobre el fang més brut que hom pugui imaginar no és que sigui un descens als inferns, és la fusió més perfecta que he vist mai entre un ésser humà i el concepte clàssic que tenim tots de la paraula merda. El realisme supera fins i tot el de la recordada Flesh+Blood de Paul Verhoeven (1985). Em recorda en alguns moments l’ambientació medieval de la novel·la Olvidado rey Gudú (Ana María Matute, 1996), molt més sanguinària del que la gent es pensa.
The sorcerer. La història de com Lord Varys va ser convertit en un eunuc (a les males, és clar) acaba amb un descobriment que lliga perfectament amb la ment malaltissa de Martin, expert a imaginar sempre la pitjor venjança possible. Coneixent aquest principi, doncs, que es preparin tots els que en algun moment de la seva llarga vida han fet mal (volent o sense voler) a Tyrion Lannister, que comença a recuperar la seva millor forma. També es va confirmant la fama de calçasses i inútil del rei Joffrey i la incapacitat de la seva mare per fer front a tots els complots que estan aflorant al seu voltant.
The hound. Un mercenari de tots colors, capaç de protegir la fràgil Sansa i de massacrar qualsevol marrec que es posi al davant. Però va ser ell realment qui va matar el fill del carnisser, com diu Arya, en aquell ja llunyà episodi 2 de la primera temporada?
Interrogants, més interrogants…
Autor: Lluís Simon
Periodista o similar. M'interessa tot. Heus aquí la magnitud del problema.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/LluisSimonR
- Facebook: https://www.facebook.com/lluis.rabaseda