Arriba un punt que no sabem quines sèries mirar, n’hi ha un munt i l’excés d’oferta comença a col·lapsar els cervells dels grans addictes televisius. En un moment en què la crisi del sector cinematogràfic dificulta la subsistència de moltes distribuïdores i sales d’exhibició, el sector televisiu viu un moment dolç. Desgraciadament en el nostre país tenim dificultats per gaudir de tota aquesta oferta, ja que les cadenes programen tard i malament les sèries anglosaxones, i ja no parlem de les d’altres països. Els Bastards, ho confesso, fem el que sigui per poder informar del màxim nombre d’ofertes i la feina, també ho haig d’admetre, es fa amb molt de gust.
D’entre totes les que ara tenim en dansa us volia recomanar un producte minoritari, Broadchurch. Sèrie anglesa de només 8 capítols amb un final tancat (sembla que volen fer una segona temporada, suposo que amb històries noves o estirant algun fil) i protagonitzada per David Tennant (Doctor Who). Tennat interpreta un detectiu en hores baixes destinat a un poble tranquil de la costa per poder amagar-se de la premsa i tornar a començar després d’haver patit un fracàs en el seu darrer cas. La seva arribada coincideix amb la troballa del cos sense vida d’un nen al peu d’un penya-segat, a la platja del poble.
L’inici de la trama ens recorda moltes altres sèries de temàtica semblant: Twin peaks, The killing, The bridge… també per la presència d’una parella d’investigadors molt particular. En totes les anomenades ens presenten uns detectius amb alguna mancança, sobretot social i de comunicació. A Broadchurch no tenim la figura autista de The bridge, però sí un policia estrany, misteriós, amb molts secrets i foraster en un poble cohesionat. Vaja, com l’inspector Cooper de Twin peaks. La diferència essencial és que Broadchurch és un drama social brutal. Les emocions s’amaguen i van apareixent en comptagotes fins a arribar al clímax final dels darrers capítols, amb un final dramàtic i emotiu que us remourà l’esperit.
Tota la trama gira al voltant de l’aflorament dels secrets dels habitants d’un poble a partir d’un fet traumàtic. Com més avança la investigació més detalls coneixem de la població i s’aprofita per plantejar grans debats: el paper dels mitjans de comunicació, el poder dels rumors, la infidelitat, la confiança, la pedofília, la pederàstia, l’amor, els maltractaments, la religió, la pèrdua, el perdó i, sobretot, la culpa. Una culpa que és present en cada personatge i que serà el detonant per aconseguir resoldre el cas quan més enrocat està.
Autor: Jep Soler
L'home de pes dels Bastards. Nyerro. Tot depen.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/jepsoler
- Facebook: https://www.facebook.com/jep.soler.1