Amy Jellicoe (Laura Dern) és una dona de mitjana edat, divorciada, sense fills i pendent de la feina, que té una aventura amb un dels seus caps. La cosa acaba malament i pateix una crisi de nervis que fa que se’n vagi a rehabilitar-se en un espai de retir espiritual a Hawaii. Nedant entre tortugues i fent acampades a la vora del foc a la platja amb altres ànimes perdudes (en una paròdia de la idealització del somni hippy) sembla que es troba a si mateixa, i torna a casa convertida en una il·luminada. Ha disfressat el seu malestar i el seu neguit (per uns 25.000 dòlars, que ni els hippies curen gratis) i torna disposada a canviar el món. El resultat són situacions en què fa el ridícul més estrepitós, està fora de lloc, vol canviar el que no es pot canviar i de la manera més ingènua. Malgrat tot, el que pot enganxar i resulta inquietant és que de vegades et pots identificar amb ella (si ets una dona de la mateixa edat i fa anys que treballes en el mateix), però a la vegada és impossible perquè la dona està com una regadora. O l’odies o et fa llàstima. La dona no té ni idea de com la perceben els altres i és tan molesta que la gent se la vol treure de sobre, però ella ni se n’adona.
Jellicoe és una més de les heroïnes amb grans defectes que tenim últimament a les sèries, com ara Homeland, Girls i The killing. Excepte que aquesta no és heroïna en res. No hi ha res que et faci voler ser com ella, és d’una mediocritat esperverant. Té un matrimoni i un embaràs fallits a l’esquena, viu a casa de la seva mare, té un munt de deutes i una feina en què no la valoren i per la qual tampoc sembla que tingui cap talent especial. El que fa por és que puguis arribar a veure-t’hi reflectit. De fet, Jellicoe no està sola. En aquesta sèrie ningú no destaca. Tothom fa el seu paper en un espai en què ningú canviarà res. Alguns ni ho intenten. I els que ho volen canviar són uns il·luminats sonats. Personalment, quan l’Amy pensa en veu alta i no hi ha cap sobreactuació és quan m’agrada. La sèrie combina aquestes reflexions amb imatges d’una manera que em fa pensar que Malick podria ser-hi al darrere. De fet, el cineasta cada cop està més il·luminat.
Autor: Nuria Forns
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/NuriForns
- Facebook: https://www.facebook.com/nuriforns