The good wife ha estat a punt de desaparèixer de la graella televisiva aquesta quarta temporada. Amb un començament espectacular —i amb un primer capítol trepidant en què les noves tecnologies prenen el protagonisme de la trama principal—, el llistó ha anat pujant gràcies a la feina d’uns guionistes que han rebutjat quedar-se amb el que ja tenien (un triangle amorós entre l’Alicia Florrick (Julianna Margulies), el seu marit, en Peter (Chris Noth), i el seu cap, en Will (Josh Charles), apostant fort (sempre ho havien fet, però ara més) pels secundaris i esprement fins a l’extenuació (ho dic de manera positiva) el personatge de femme fatale de la Kalinda (Archie Panjabi), a qui veiem, durant tres o quatre capítols, submergida en una relació sadomasoquista amb el seu marit, en Nick, tocant uns extrems que no han agradat gens al públic més conservador, i que han estat a punt de fer que la cancel·lessin.
I és que The good wife ens parla d’un bufet d’advocats —Stern, Lockhart & Gardner— molt particular, a Chicago. Els 
personatges tenen molts punts en comú amb la crème de la crème de l’univers particular del poder judicial d’aquesta ciutat. I els que segueixen la sèrie poden aguantar fins a un cert punt que els ensenyin els draps bruts d’una professió en què cada dia estan en joc milions de dòlars. Però anar més enllà és perillós, i els guionistes, alarmats pels baixos nivells d’audiència, s’han afanyat a tallar els cops i les cosses de la Kalinda i en Nick agafant una carretera secundària ben adreçada durant els últims capítols de la sèrie i acabant-la amb un cop de puny directe al nas dels espectadors menys previnguts. Les sorpreses semblen no tenir fi en la vida de l’Alicia Florrick.
A part de la vida personal dels personatges, la societat globalitzada continua dominant els fonaments de The good wife: el predomini dels mòbils i les xarxes socials amb Twitter i Facebook, i els canvis que això suposa en el comportament del ciutadà mitjà davant la llei (hi ha un product placement massiu amb Apple, tot s’ha de dir); els grups antiglobalització i el paper de la policia; els xats i blocs proanorèxia entre adolescents; la crisi econòmica (en un capítol es posa com a exemple Espanya); els drets dels gais, i el grup Anonymous i les seves protestes als jutjats de la ciutat en són només alguns exemples. Tots amb molt de fons. Tots d’actualitat.
No és estrany que actors de primeríssim ordre es barallin per sortir a The good wife. Hi fan papers petits però intensos i tenen l’oportunitat, encara que sigui durant un sol capítol, de visitar el bufet Stern, Lockhart & Gardner.
Produïda pels germans Scott, aquesta quarta temporada ha estat dedicada a la mort de Tony Scott. Incloem tot seguit el ventall de secundaris que hi han anat passant. Per als indecisos, The good wife és una una joia de primera qualitat que us enganxarà, ho vulgueu o no.
Autor: Víctor Gonzàlez
Professor i formador pedagògic en llengües i noves tecnologies per a escoles internacionals. Crític de cinema a @elsbastards
- Web: http://www.exuc.org/
- Twitter: https://twitter.com/Exuc
- Facebook: https://www.facebook.com/vikgo